Publicado el

#COVID19 EN PRIMERA PERSONA: RELATS D’UNA PANDÈMIA AL CARRER

#covid19 en primera persona

Aquesta iniciativa del Centre Obert Heura, vol fer sentir la veu i mostrar d’a prop les vivències d’aquells que han hagut de passar la Covid 19 al carrer, sense una llar on confinar-se.

El Centre Heura és una entitat sense ànim de lucre que treballa des de fa més de 20 anys als districtes de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi per acollir i acompanyar a les persones en situació de sense llar. Per aconseguir-lo, ofereixen serveis d’higiene personal, espais de relació i atenció social. Gràcies a l’equip de persones que formen part de l’entitat, durant l’any passat es van poder atendre 155 persones, es van oferir 2700 dutxes, 3000 entrepans, 750 serveis de perruqueria, es van poder tramitar 193 noves places de menjadors socials i van poder rebre atenció i seguiment social un total de 203  persones.

Des del 14 de març d’enguany, les persones en situació de sense llar han vist com s’agreujava, encara més si és possible, la seva situació. A partir del seguiment telefònic que el centre va portar a terme durant la pandèmia, van copsar com en confinar-se les persones de referència, van quedar desprotegits degut a les poques xarxes locals de suport de que disposaven en el seu dia a dia. Han vist reduïda l’oferta de serveis d’atenció bàsica. Han vist com es col·lapsava el servei públic i com, l’estigma augmentava per la por al contagi, al mateix temps que la invisibilització social, creixia.

Amb l’iniciativa #COVID19 “Relats d’una pandèmia al carrer”, el centre Heura vol donar veu a aquells que malauradament, van patir la situació de sensellarisme durant aquests difícils moments.

La directora Jara García explica que es tracta d’obrir un mitjà de comunicació per difondre les vivències de les persones més vulnerables a través dels seus relats.

El centre està duent a terme aquest projecte sota el paraigües de la coneguda secció del centre “La veu d’Heura”, espai reservat a donar veu a tots aquells pels que hi treballa diariament. La Intenció és visibilitzar el greu problema que pateixen les persones en situació de carrer o exclusió residencial greu i posar, aquest fenomen al centre de l’opinió pública i de  les agendes polítiques per incentivar un pla conjunt de millora.

La situació de sensellarisme és una gran vulneració dels drets humans i des del Centre Heura, voluntaris i professionals hi treballen per millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Les entrevistes i relats de les persones que acudeixen al centre, es publicaran a la pàgina web i a les xarxes socials setmanalment. L’entitat espera crear així, un mitjà d’expressió obert per a tots aquells que vulguin fer sentir la seva veu i un espai per a la consciència d’aquells que vulguin solidaritzar-se amb aquest fenomen creixent.

En aquest link es pot llegir la primera entrevista que sota el nom de J, ens explica com es passa la pandèmia sense cobrar la pensió.

Publicado el

ENTREVISTA A G.: ELS SERVEIS DE SALUT

G., com has passat aquest temps de confinament?

—Jo dormia a l’Església Evangèlica de Gràcia, fins que la van tancar pel confinament i em vaig trobar al carrer. El que passa és que havia estalviat alguna cosa i me’n vaig anar a un hostel, que et surt per 7€ al dia, i encara no l’havien tancat. I quan estava allà vaig tenir un infart. I al sortir de l’hospital vaig buscar una habitació i vaig trobar aquesta on estic ara, a Esplugues, i el cap de setmana treballo amb un amic en una rostisseria, i guanyo poc però em puc pagar l’habitació. I com que ha pogut obrir sense problemes m’ha anat bé. Els dies que no treballo estic tancat al pis, a l’habitació. I segueixo mirant coses perquè l’habitació em costa molt cara, però hi estic bé, no hi ha problemes de drogues ni de res.

Dius que vas tenir un infart?

—Sí, quan estava a l’hostel vaig tenir un infart. Em van portar a Sant Pau i vaig estar allà cinc dies, i el curiós és que tenia pagat l’hostel i li vaig dir a un altre que hi anés en el meu lloc, perquè l’aprofités.

Jo estic operat de fa anys. De seguida em van fer les proves, em van fer un cateterisme que és com es veu si està obturada una arteria i em van posar un stent, i em van donar 4 pastilles que són específiques per a això que porto, a  més de les 6 que ja prenia. Ara en prenc 10!. En quatre dies ja vaig demanar per marxar perquè ja estava bé i  perquè va coincidir amb el principi de la Covid i es van posar més durs, i no podia fumar, i ja “m’agobiava”. També em van fer la prova de la Covid i vaig donar negatiu.

Ara ja estàs recuperat?

—Ara ja em trobo bé, però quan estava a l’Església Evangèlica sortia al matí i anava a esmorzar a l’Ejército de Salvación, i només de caminar tres carrers em fotia un mal el pit! però no vaig fer res, perquè un dia havia anat al Clínic  amb uns símptomes molt similars, i sembla una tonteria, però si vius al carrer —perquè el primer que et pregunten és on vius—, a lo millor és un handicap perquè et facin les proves que t’han de fer, perquè es pensen que estàs allà per quedar-te a dormir, i no me les van fer. Així que qualsevol dia d’aquests els portaré fotocòpia de l’informe de Sant Pau i els diré: “Mira, jo estava al carrer, però m’hi hagués pogut quedar per sempre, en la puta calle”,  perquè si no et fan les proves perquè la gent està al carrer, si no saben distingir quan una persona ha fet un infart o no, no anem bé. A Sant Pau, en canvi en dues hores em van fer un munt de proves i el cateterisme.

Però ja ha passat i no cal recordar-se’n, i ara estic molt bé, la veritat, a la glòria…

Publicado el

ENTREVISTA A J.: ELS TRÀMITS ADMINISTRATIUS.

J., com has viscut aquest temps de confinament, ?

—Doncs, ara t’ho explico. Jo cobro una pensió que diuen de pre-jubilació, d’uns 400€, des del gener de 2012, i cada any, al gener, haig d’anar a les oficines de l’INEM a fer la revisió per poder seguir-la cobrant. El cobrament es fa a partir de l’abril, retroactiu. Aquest any, com sempre, vam demanar des d’Heura cita prèvia a l’INEM, abans del coronavirus, i quan hi vaig anar em van dir que havia de tornar un altre dia, però no em van dir  per a què. Així que vaig fer el viatge per no res. Li vaig dir a l’educadora d’Heura el que feia al cas i em va demanar una altra cita, i me la van donar per al 12 de febrer. Arribo allà i em fan els papers, com sempre. I arriba l’abril, i no cobro…

I què vas fer?

—Doncs, mira, la mestressa del pis on tinc llogada una  habitació coneixia una senyora que treballava a l’INEM i li vam trucar, perquè a mi no m’agafaven el telèfon, era desesperant, no sabia què passava. I aquesta senyora em va dir que m’ho miraria, perquè jo no sabia si era culpa meva o què.  Primer em van dir que em faltava un paper de la declaració de renda, però jo els havia portat tots! I saps què havia passat? Resulta que quan em van dir el mes de gener que tornés el mes següent, perquè hi havia un problema, és perquè l’1 de gener m’havien donat de baixa de la pensió!

I et van dir què havia passat?

—Jo què sé! Que hi havia hagut un error. Una excusa de mal pagador! I aquest senyor que es va equivocar no anirà a l’atur, no, i jo què?¡ Que he passat uns mesos que no els hi desitjo ni al meu pitjor enemic, ja t’ho dic ben clar. I sort de la senyora que treballava a l’INEM perquè si no encara estaria igual.

Quan de temps vas estar sense cobrar?

—Març, abril i maig. Tres mesos! Aquest mes de juny m’han pagat  els tres mesos que em devien i el mes de juliol cobraré juny i juliol.

I tot això en ple confinament…

—Entre això i que vaig haver de fer la quarantena perquè havia estat en contacte amb una persona que havia tingut el coronavirus, no dormia, no menjava, preocupadíssim també per si agafava la malaltia, ja saps que estic delicat del cor i que porto bypass… Sort que aquí on estic és com si fóssim una família, perquè si no, hauria hagut d’anar a dormir al carrer.

I ara com estàs?

—Doncs mira, he pagat els deutes, perquè em van deixar diners, perquè no en tenia ni per comprar-me una aspirina, i ja et dic: sort que estava en aquesta casa, que si no… Ara ja estic més tranquil. Això és el que m’ha passat i t’ho explico a tu perquè ho expliquis; i quan ara al juliol faci els 65 anys i hagi d’arreglar els papers per a la pensió definitiva de jubilació, els faré una denúncia, i no sé què faran perquè ja saps que es tapen els uns als altres, però jo la penso fer…

#laveudHeura.

Publicado el

DOCUMENT DE REFLEXIÓ

Des del 14 de març d’enguany, les persones en situació de sense llar han vist com s’agreujava encara més, si és possible, la seva situació. Durant el seguiment telefònic que hem fet des de l’atenció social hem pogut constatar que:

  • Han vist com ens hem hagut de confinar les persones de referència, com tancava la biblioteca Jaume Fuster que és un lloc de trobada en el barri, també bars i comerços,  i amb ells les poques xarxes locals de suport de les quals disposaven en el seu dia a dia.
  • Han vist reduïda l’oferta de serveis d’atenció bàsica no pública: menjadors socials, serveis d’higiene i dutxa, consignes on guarden les seves pertinences.
  • Han vist com es col·lapsava el servei públic i com l’estigma, augmentat per la por al contagi, i al mateix temps la invisibilització social, creixia.

Igual que les nostres companyes d’altres entitats, ens hem vist obligades a tancar, al no poder oferir la seguretat suficient per evitar el contagi, però també per preservar la seguretat i salut del nostre voluntariat, dones (en la seva majoria) i homes majors de 60 anys.

Ens hem tancat en les nostres llars deixant al col·lectiu de persones sense llar fora del protocol, com sempre: invisibles. Ara més que mai es fa evident la fragilitat del nostre sistema de benestar, un sistema que ofereix ajudes de forma parcel·lada que impedeixen l’impuls cap a la vida autònoma. Aquest col·lectiu sofreix la situació més incerta davant l’epidèmia de coronavirus, perquè no poden complir les mesures que suggereix el nostre sistema sanitari: higiene, distàncies de seguretat i aïllament.

Valorem de forma positiva les accions dutes a terme per l’ajuntament: reforç de xoc de l’atenció social per assistir a les persones sense llar davant la crisi del coronavirus, compensació amb l’obertura de menjadors socials, centres amb personal sanitari i espais amplis per a allotjar (la fira), alimentar, garantir la higiene i atendre persones sense llar.

Aquestes mesures són adequades per a la situació sobrevinguda, però creiem que es moment de mirar més enllà, superar la subsidiarietat i plantejar respostes a les necessitats més bàsiques i evidents que es pateix en les situacions de carrer

  1. Assegurar el dret a la salut. Enfront de les situacions de pobresa farmacològica i assegurar els mitjans per a complir amb els tractaments (netejar ferides 3 vegades al dia, disposar de material esterilitzat o uns altres)
  2. Garantia de rendes. Per als perfils ja existents i per als nous. Siguin regulars o irregulars. Un ingrés que asseguri els nivells mínims de vida: proveïment d’aliments i pagament de l’habitatge.
  3. Política d’habitatge. Fer efectiu el dret a l’habitatge. A través dels models HousingFirst i/o ampliant el parc social d’habitatge protegit.
  4. Impuls a l’emprenedoria. Pels col·lectius més vulnerables que romanen fora dels circuïts convencionals d’emprenedoria i que requereixen d’un acompanyament acurat i d’un impuls econòmic específic.
  5. Compliment del dret a la protecció internacional.  Per a totes aquelles persones migrades que es troben al carrer, degut a la llarga tramitació dels seus expedients i a l’absència de recursos per acollir-los durant la tramitació.
  6. Agilització dels  tràmits administratius. De la tramitació del NIE. Per aquelles persones provinents de països de la UE que es troben en situació d’exclusió sociolaboral. Facilitar la tramitació i requisits dels permisos de treball i residència per a totes les persones migrades.

Reivindiquem una estratègia compartida a nivell nacional i europeu que impedeixi  l’augment de la desigualtat a tots els nivells, ens referim a un model d’atenció basat en la col·laboració públic-social que doni resposta i enforteixi el nostre sistema de benestar.

Per part nostra continuarem treballant de manera local i lluitant pels drets d’aquestes persones amb les quals convivim en el nostre dia a dia. Donant suport en els aspectes que hem esmentat, sempre des de la nostra discreta capacitat com a associació i dins del barri en el qual ens trobem.

Des d’Heura estem segurs que superarem tots junts aquesta situació tan excepcional i que en un futur no gaire llunyà ens podrem trobar novament per a continuar ajudant als qui més ho necessiten.

Gràcies

L’Equip de Heura