San Jordi és una festa que es viu al carrer: llibres i roses, abraçades i rialles, cultura i lectures, flors i colors omplen les places i passejos de la ciutat.
El nostre repte és fer arribar aquesta joia a la vida de les persones que viuen al carrer.
Amb el símbol de les roses sense llar, us presentem quatre històries de vida al carrer, històries de persones que venen a Heura a viure la bellesa de les relacions per combatre les espines de l’aïllament.
L’Olga i la seva història.
L’Olga té 43 anys, va néixer a Rússia i el seu problema d’alcoholisme l’ha portat a passar molt de temps al carrer.
A Heura ha trobat un espai de pertinença, on sent que té una casa i acompanyament social per fer procés de reconstrucció personal. A més, a les nostres dutxes atén la seva higiene, es talla el cabell i li dona color. Tenir cura de la imatge personal enforteix la seva autoestima.
L’Antonio i els carrers de la seva Barcelona.
L’Antonio té 64 anys, és de Barcelona i ha tingut una addicció a l’heroïna que l’ha portat a viure molt de temps al carrer. Ara s’ha rehabilitat i lloga una habitació.
A Heura rep acompanyament social en allò que ell demana i hi té una Llar on trobar resguard cada tarda. Gaudeix del nostre espai de relació social on juga al dominó i parla amb altres persones, ja siguin voluntàries o que viuen al carrer.
Les matinades de l’Alba.
L’Alba té 50 anys, és de Barcelona i des que l’han desallotjat del pis que llogava ha començat a viure al carrer, ha sofert violència masclista i s’ha refugiat en el consum.
Ha perdut la confiança en la gent. Però de tant en tant torna a Heura on sap que sempre hi troba alguna persona que l’escolta i que l’acompanya, al seu ritme.
Les relacions d’esperança del Mihail
El Mihail té 43 anys, va néixer a Bulgària i va venir a Espanya amb la seva família. Des de que s’ha separat ha començat a viure al carrer de manera intermitent. És molt treballador, però la seva addicció a l’alcohol no li permet avançar en la seva situació social.
A l’Hort Social d’Heura ha trobat una família, un espai propi i també dels seus companys. Prenen decisions de manera col·lectiva, i ell sent que la seva veu és escoltada. És un espai de teràpia emocional en contacte amb la natura.
Us convidem a acollir una rosa sense llar fent-nos arribar un donatiu per Sant Jordi.
Envieu-nos un bizum al codi 09453
Si voleu gaudir de la desgravació fiscal del donatiu envieu-nos un correu indicant nom, DNI, telèfon i adreça a tresoreria@centreheura.org
No deixem passar l’oportunitat de ser socialment responsables afavorint l es persones sense llar. Ajuda’ns a dignificar la vida de qui dorm al ras
Novetats en el règim fiscal especial i els incentius fiscals per al mecenatge: Una oportunitat per als nostres donants
Al Centre Obert Heura Gràcia, cada contribució que rebem és un suport valuós per continuar amb la nostra missió social. És per això que compartim amb gran entusiasme algunes notícies importants que poden interessar a tots els nostres generosos donants, arran de les recents actualitzacions en la legislació fiscal espanyola.
El passat 19 de desembre, es va promulgar el Reial Decret-Llei 6/2023, introduint canvis significatius en la Llei 49/2002, relacionada amb el mecenatge. Aquestes modificacions, que entren en vigor a partir de l’1 de gener de 2024, porten millores en el règim fiscal especial i en els incentius fiscals per al mecenatge, la qual cosa representa una excel·lent notícia tant per a entitats sense ànim de lucre com per als contribuents que suporten la nostra causa.
Què canvia per als donants del Centre Obert Heura Gràcia?
Increment en les deduccions fiscals per a donants individuals: A partir de l’exercici fiscal de 2024,
Els donants individuals podran beneficiar-se d’una deducció del 80% per a donacions de fins a 250€, un augment significatiu respecte al límit anterior de 150€.
Per a aquelles donacions que superin aquest import, la deducció aplicable serà del 40%, i podria incrementar-se al 45% en el cas de donacions recurrents, definides com aquelles realitzades de manera consistent durant els tres últims anys.
El límit de la deducció es manté en el 10% de la base liquidable de l’IRPF.
Millores per a les entitats jurídiques: Les empreses que contribueixin a la nostra causa també veuran millorades les condicions de les seves aportacions.
A partir de la declaració de l’Impost sobre Societats de 2024, podran deduir-se el 40% de les seves aportacions, amb la possibilitat d’augmentar aquesta deducció al 50% per a aportacions recurrents.
A més, el límit de la deducció augmenta al 15% de la base imposable, amb l’avantatge que l’excés no aplicat pot traslladar-se als següents 10 exercicis fiscals.
Com afecta això a la nostra feina?
Aquestes modificacions legislatives no només ofereixen majors incentius per als QUE SOU donants actuals o als que VOLEU SER donants potencials, sinó que també reforcen el nostre compromís amb la transparència i la responsabilitat en l’ús dels fons rebuts.
En maximitzar els beneficis fiscals per als nostres donants, esperem fomentar un major suport a les nostres iniciatives, el que ens permet continuar endavant amb els nostres projectes socials en benefici de la comunitat.
Al Centre Obert Heura Gràcia, volem expressar la nostra més profunda gratitud a tots els nostres donants per la seva generositat contínua.
Aquesta és una oportunitat meravellosa per fer que cada contribució arribi encara més lluny.
US CONVIDEM a tots. Als nostres amics i simpatitzants a considerar la possibilitat d’aprofitar aquestes noves avantatges fiscals per continuar suportant la nostra feina.
Per a més informació sobre com aquestes actualitzacions poden beneficiar-te com a donant, t’invitem a contactar-nos directament.
Si vols més informació: Informa’t! (tresoreria@centreheura.org)
Junts, continuarem fent una diferència en la vida dels que més ho necessiten.
l’Associació Centre Obert Heura Gràcia i Espai d’Inversions 2005 S.L., com a patrons constituents, anunciem la creació de la Fundació Civil Centre Obert Heura Gràcia.Aquesta entitat neix de la transformació de l’Associació en el seu camí capa la una fundació i té com a objectiu principal acompanyar les persones sense llar en el seu procés de desenvolupament i reconducció del seu propi Projecte de Vida.La Carta Fundacional, assumeix les finalitats de l’Associació i reflecteix el compromís generós d’Espai d’Inversions 2005 S.L., el qual permetrà continuar plantant llavors d’esperança per a aquelles persones que viuen al carrer, fent sorgir brots verds per pal·liar la seva vulnerabilitat.Entenem la generositat com la capacitat de generar oportunitats, i és aquest punt de trobada el que ens motiva a continuar amb la tasca que, durant 25 anys, ha construït l’associació al nostre barri.Josep Font i Fabregó, President d’Espai d’Inversions, acompanyat per cinc membres de la Junta Directiva de l’Associació Centre Obert Heura, liderats pel seu President Quico Mañós, marquen l’inici d’un camí amb l’objectiu de treballar per la dignitat social de les persones més vulnerables, des de la seva pròpia capacitat i resiliència.La Fundació Civil Centre Obert Heura Gràcia neix com una entitat sense ànim de lucre i d’utilitat social, amb reptes a l’horitzó i un camí forjat des del compromís dels voluntaris que han escrit la nostra història.Desitgem que el nostre treball tingui èxit i aspirem que arribi un dia en què la nostra Fundació no sigui necessària, ja que això significaria que hem aconseguit eradicar el sensellarisme.Seguim amb la força humil de la proximitat a les persones que acompanyem en el seu procés potencant que cada persona sense llar, sovint, sense drets, i sense resposta social, desitjant haver de no ser necessaris, pero potenciant projectes de vida i plans de treball i creixement personal
Un informe de la Federació Europea de Organitzacions Nacionals que treballen amb persones sense llar FEANTSA destaca que hi ha almenys 895.000 persones sense llar a Europa el 2023, tot i que la xifra podria ser més gran per la manca d’una metodologia homogeneïtzada de recollida de dades.
L’objectiu de la Unió Europea és eliminar el sensellarisme per a l’any 2030, i per aconseguir-ho s’han posat en marxa iniciatives com la Plataforma Europea per Combatre el sensellarisme i el programa Housing First, implementat amb èxit en països com Finlàndia, Dinamarca i Àustria, que ha portat a una reducció de la població sense llar, segons FEANTSA.
Plataforma europea per combatre el sensellarisme
A la conferència a Lisboa el 21 de juny, es va llançar la Plataforma europea per combatre el sensellarisme, a través d’una Declaració signada per altes autoritats dels països membres de la Unió Europea i organitzacions actives en el sector, com la Federació Europea d’Organitzacions Nacionals que treballen amb persones sense llar (FEANTSA).
Aquesta plataforma té com a objectiu promoure el debat, facilitar l’aprenentatge mutu, augmentar el coneixement i millorar els sistemes de monitoratge, així com reforçar la cooperació entre tots els actors involucrats amb l’objectiu d’eliminar aquest fenomen abans de l’any 2030.
Destaca cinc principis fonamentals de la Declaració de Lisboa que reflecteixen una presa de posició decidida per part dels signants, incloent el compromís de donar resposta al Parlament Europeu i avançar en la implementació
PRINCIPIS
Ningú dormirà a la intempèrie per falta d’allotjament d’emergència accessible, segur i adequat;
Ningú viurà en un allotjament d’emergència o de transició més temps del necessari per aconseguir una solució d’habitatge permanent;
Ningú serà donat d’alta de cap institució sense una oferta d’habitatge adequada;
Els desallotjaments s’han d’evitar sempre que sigui possible i ningú serà desallotjat sense assistència per a una solució d’habitatge adequada;
Ningú serà discriminat per la seva condició de sense sostre.
El programa Housing First
El programa Housing First considera la vivenda com un dret humà i el sensellarisme com una condició determinada per diverses causes, incloent la manca d’habitatge. En aquest model, l’acompanyament dels serveis a la persona sense sostre està destinat a la reintegració en la comunitat, més que al tractament de les persones.
Amb aquestes mesures es pretén abordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 20230
Fi de la pobresa : Aquest ODS té com a objectiu acabar amb la pobresa en totes les seves formes i assegurar una vida digna per a tothom. L’abordatge del sensellarisme està directament relacionat amb aquest objectiu, ja que les persones sense llar són una de les poblacions més vulnerables i exposades a la pobresa extrema.
Educació de qualitat Aquest ODS pretén garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a tots. La inclusió de persones sense sostre en el sistema educatiu i l’accés a programes educatius adequats és fonamental per a la seva integració social i la seva recuperació.
La Reducció de las desigualtats: Aquest ODS busca reduir les desigualtats dins i entre els països. L’enfocament cap al sensellarisme és una forma de combatre aquesta desigualtat, ja que busca garantir que totes les persones tinguin accés a habitatges segurs i dignes, així com a serveis i suports socials que els ajudin a sortir de la situació de vulnerabilitat.
La Plataforma europea per combatre el sensellarisme contribueix directament a l’ODS de Reducció de les desigualtats, ja que té com a objectiu eliminar el fenomen del sense sostre, una manifestació extrema de desigualtat social. També en proporcionar un habitatge digne i l’acompanyament integral a les persones sense sostre està alineat amb l’ODS de Fi de la pobresa, ja que té com a objectiu millorar les condicions de vida de les persones més desfavorides i vulnerables.
Ara falta que com a societat canviem la mirada i que tinguem el compromís per donar-hi resposta amb finançament i projectes integradors
SOM-HI
A Centre Heura som una associació sense ànim de lucre. Pots fer la teva aportació puntual o periòdica al número de compte de Centre Heura:
ES78 2100 3064 3622 0023 7605
*Com que som una Entitat Declarada d’Utilitat Pública, al fer un donatiu tindràs una deducció fiscal del 80% pels primers 150€, a partir d’aquesta quantitat la deducció és del 35% si es la primera vegada de la donació o bé del 40% si la donació es fa regularment.
Si vols més informació: Informa’t! (tresoreria@centreheura.org)
Aquest meravellós llibre ens presenta les vivències de sis persones que han hagut de deixar els seus països per diverses raons. El SOLY, provinent del Senegal; l’HELENA, procedent de Bolívia; el SAID, originari de Síria; la RUTH, nascuda a El Salvador; i la MERIEM i l’OSSAMA, ambos del Marroc. Tots comparteixen la experiència de l’emigració, deixant enrere les seves vides anteriors i enfrontant-se a nous desafiaments en una terra desconeguda.
Hem hagut de marxar (deixar-ho tot enrere)
A través d’aquestes històries personals, podem reflexionar sobre les experiències de moltes altres persones que es veuen obligades a abandonar els seus llars en cerca d’una vida més digna.
Son testimonis que ens porten a conèixer com es viu
des de la por i l’angoixa “si disparen ens maten, però seguim caminant amb el pes del fracàs”;
com se sent una persona davant la injustícia de ser maltractada acabant al calabós amb plors i por a ser deportada;
La incertesa esclatant en esclatar la guerra sobre el teu cap i en el llarg viatge en pastera i al camp de refugiats tenint cura dels meus germans
Estudiar per fugir, deixar de veure el pare, sentir-te que no ets ningú
Us deixo la meva filla aquí “el sentiment d’abandó, la vivència del rebuig , el voler-morir-me, des de la meva vivència de persona amb discapacitat
Quan vius al límit de la pobresa. El Miratge de marxar en una pastera quan el mar es posa nerviós, quan ets menor i t’ho prenen tot
Mitjançant aquestes històries, el llibre ens mostra els obstacles i les dificultats que han hagut de superar en el seu camí cap a una vida millor. Exploren les raons que els van portar a marxar, els reptes trobats durant el viatge i com és la seva vida actual en un entorn estrany.
Els itineraris de l’esperança i solidaritat
Tot i les adversitats, aquestes narracions també destaquen l’esperança i la resiliència humanes, subratllant el paper crucial de la solidaritat i l’acollida en el seu procés d’integració. La realitat de les entitats solidaries que a partir de empatitzar amb les seves vivències i de reconèixer la humanitat en els relats i les vides d’immigració i exili.
Hi ha entitats que han estat pilars fonamentals en l’acollida i integració d’aquestes persones emigrants que ens narren els seus relats.
A través del seu compromís amb la resiliència i l’acollida, aquestes entitats han proporcionat un suport vital que ha possibilitat el desenvolupament personal de cadascuna d’aquestes persones en un nou entorn.
Mitjançant projectes centrats en el creixement personal i professional dels immigrants, han donat les eines necessàries perquè puguin superar els reptes que es presenten en la seva nova vida. Des de la formació laboral fins a la orientació psicològica i social, les entitats han apostat per un enfocament integral que permeti als immigrants no només sobreviure, sinó prosperar en el seu nou entorn.
A més, la solidaritat constructiva demostrada han evitat que caiguin en la vulnerabilitat del sensellarisme.
Mitjançant programes d’habitatge, suport emocional i assistència social, les entitats han estat capaces de proporcionar un sostre segur i un entorn estable per a aquells que han deixat enrere els seus països d’origen.
En resum, la solidaritat i el suport incondicional de Open Arms, Fundació de l’Esperança, Caritas, Migra Studium, Cooperativa l’Olivera, Open Cultural Center, han fet possible la transformació d’aquestes vides afavorint la seva resiliència i permetent-los construir un futur més prometedor en un nou país.
De la realitat de la violència de gènere i el sensellarisme, neix un espai d’esperança. L’espai Lila. És la resiliència de les dones i la força de la sororitat, les quals s’eleven com a poderoses eines de transformació i suport en les situacions més difícils.
Al Centre Obert Heura Gràcia, a través de l’espai de relació Els Divendres Lila, aquestes virtuts es converteixen en pilars fonamentals per a les dones que es troben immerses en aquesta realitat complexa.
La violència de gènere no només priva les dones del seu dret fonamental a una vida lliure de violència i discriminació, sinó que també provoca situacions d’escarni i burla. Lluny de ser simplement un acte físic, la violència de gènere també manifesta una forma d’opressió psicològica i social que degrada l’autonomia i la dignitat de les dones. En aquesta realitat crua, l’espai de relació Els Divendres Lila emergeix com un refugi emocional, un oasi de suport i comprensió on les dones poden compartir les seves vivències sense por ni prejudicis.
La capacitat de resiliència de les dones que viuen al carrer és extraordinària. Malgrat les adversitats, s’aferren a la seva força interior per afrontar els reptes i reconstruir les seves vides. És en aquest camí de superació que la sororitat juga un paper crucial. La solidaritat entre dones, basada en l’empatia i el suport mutu, no només proporciona un sostre emocional sinó també una plataforma per a la mobilització i el canvi social.
A l’espai de relació Els Divendres Lila, les dones en situació de sensellarisme i exposades a la violència de gènere troben una xarxa de suport vital. A través de la interacció amb altres dones que comparteixen les seves experiències, recursos i emocions, es teixeix un vincle que les reforça i les empodera. Les persones professionals i voluntàries del Centre Obert Heura Gràcia no només actuen com a guies i mentors, sinó també com a catalitzadors de canvis.
Les persones professionals i voluntàries del Centre Obert heura Gràcia són una finestra que obre portes que la societat tanca, proporcionant oportunitats i recursos que permeten a les dones en situació de vulnerabilitat aspirar a una vida digna i plena.
En resum, en un món marcat per la violència de gènere i el sensellarisme, la resiliència i la sororitat emergeixen com a llums d’esperança. A través de l’espai de relació Els Divendres Lila, les dones troben un refugi segur on reconstruir-se i transformar les seves vides. Aquesta és una prova contundent del poder transformador de la solidaritat femenina i la força de la voluntat humana enfront de l’adversitat.
En el Centre Obert Heura Gràcia, cada divendres és més que un simple dia al calendari. És un moment de connexió, suport i creixement emocional per a les dones que participen en l’espai de relació conegut com a Divendres Lila. A través de la gestió emocional i la força de la sororitat, aquest espai es converteix en un lloc d’empoderament profund per a les dones en situacions de sensellarisme i exposades a la violència de gènere.
La gestió emocional és una habilitat fonamental que permet a les persones reconèixer, entendre i gestionar les seves emocions de manera saludable. En l’espai Divendres Lila, les dones tenen l’oportunitat d’explorar i expressar l’ampli ventall d’emocions que poden sorgir en situacions de vulnerabilitat i trauma. A través de tècniques com la respiració conscient, la introspecció i la pràctica de l’autocura aprenen a compartir les seves emocions de manera constructiva i a desenvolupar una major resiliència emocional.
No obstant això, l’autèntica màgia de l’espai Divendres Lila rau en el poder de la sororitat.
La sororitat és un concepte que fa referència a la solidaritat entre les dones, basada en l’empatia, el suport mutu i el reconeixement de les experiències compartides. És una forma de vincle comunitari que fomenta la col·laboració i la unió entre les dones, impulsant-les a aixecar-se juntes contra les desigualtats i les injustícies que afecten el seu col·lectiu. En resum, la sororitat és el teixit emocional i social que uneix les dones en la seva lluita per la igualtat i el respecte.
La sororitat va més enllà de la simple solidaritat entre dones; és un compromís profund d’empatia, suport i amor mutu. En aquest entorn acollidor, les dones troben companyes de viatge que comparteixen les seves lluites i èxits, les seves pors i somnis. Mitjançant la sororitat, es teixeix una xarxa de suport emocional que actua com un escut protector contra les adversitats de la vida. A mesura que les dones es donen suport mútuament i es veuen reflectides en les experiències de les altres, es produeix un procés de creixement i empoderament compartit. La confiança i la solidaritat que emergeixen d’aquesta interacció alimenten el coratge i la determinació per afrontar els reptes i reclamar el seu lloc al món amb dignitat i respecte.
En resum, l’espai Divendres Lila no és només un lloc físic, sinó un espai d’empoderament emocional i social per a les dones en situacions de vulnerabilitat. La gestió emocional i la sororitat són els fonaments sobre els quals es construeix aquest espai, oferint un refugi segur on les dones poden explorar, sanar i créixer juntes. A través d’aquesta unió emergeix una nova narrativa de força, resiliència i esperança per a totes les dones que hi participen.
Però això no seria possible sense les professionals i voluntàries d’aquest espai i el seu Ressò d’Empatia:
Dins del teixit social de suport els Divendres Lila del Centre Obert Heura Gràcia és un espai d’esperança per a les dones en situació de sensellarisme i exposades a la violència de gènere. En aquesta àrea d’acolliment, l’aportació de les professionals i voluntàries actua com catalitzador crucial, teixint una xarxa de suport i comprensió que arrela en les persones.
En el primer nivell, la seva funció pràctica és essencial. Les professionals i voluntàries actuen com a ponts cap a recursos de vida digna, obrint camins i suports que sovint estan fora de l’abast de les dones en situacions de vulnerabilitat.
Des de la seva experiència i coneixement, ofereixen orientació en salut emocional i altres necessitats fonamentals. Aquesta intervenció pràctica pot marcar la diferència entre la desesperança i la recuperació.
Mes enllà del tasca diària, amb una oïda atenta i un cor obert, les persones professionals i voluntàries es converteixen en aliades confiables en el viatge cap a l’autonomia. A través del seu suport emocional, validen les experiències de les dones i els ofereixen un espai segur per a expressar les seves pors, esperances i anhels. Aquesta dimensió humana del seu treball és el que dona calidesa i humanitat a la interacció.
La seva presència també actua com a catalitzador de la sororitat. En connectar dones amb experiències similars, les professionals i voluntàries fomenten un sentit de comunitat i solidaritat que és fonamental per a la recuperació i l’apoderament. A través de les seves pròpies històries de superació i resistència, inspiren esperança i la convicció de les dones en el seu propi poder.
En resum, les dones sense llar i les persones professionals i voluntàries que dinamitzen els Divendres Lila del Centre Obert Heura Gràcia són més que simples guies; son persones aliades en la lluita per la justícia i el reconeixement dels drets humans bàsics i són testimonis vius del poder transformador de l’empatia i la solidaritat en la construcció d’un món més just i ple de dignitat
Enguany Centre Obert Heura Gracia fa 25 anys que estem al costat de les persones sense llar, recolzant, acompanyant i humanitzant aquesta realitat tan complexa i plena de vulnerabilitat com és la de dormir i viure al ras.
Malauradament 25 anys Després de començar a lluitar, aquest segueix sent un problema que persisteix en la nostra societat. Ens hagués agradat més haver de desaparèixer com a entitat, però, és una realitat que, en comptes d’erradicar-se, cada vegada s’agreuja més i més
Ja fa alguns anys la Laia de Ahumada, una de les fundadores i persones motor de l’Associació ens va regalar aquestes paraules tan ben escrites i que ens fan pensar i ens mouen a
CANVIAR LA MIRADA
Les persones que viuen i dormen al carrer ens fan por.
Passem pel seu costat amb pas apressat, sense mirar-les.
No sabem si hem somriure, compadir, o donar una almoina; i davant de tants dubtes optem per passar de llarg, amb la mirada perduda i, a força de no voler-les veure,
no les veiem.
Les persones sense llar ens qüestionen, ens inquieten i ens fan basarda perquè no sabem com reaccionaran; perquè temem que ens deixin anar un estirabot o ves saber què.
Aquestes persones senten damunt seu el menyspreu de les
NO MIRADES
Molt sovint em pregunten com actuar, què fer.
Jo sempre dic el mateix: Mira’l! Mira-la!
Tan fàcil i tan difícil alhora, perquè mirar és un art amorós i, quan t’inicies en la seva pràctica, descobreixes dins teu tot tipus de mirades insospitades:
de prepotència, de compassió, de rancúnia, de menyspreu…
I més d’una vegada m’he trobat abaixant els ulls, avergonyida de no saber mirar.
La persona que viu al carrer, no mira per por de ser mirada.
Camina amb el cap cot per fer-se invisible als ulls dels altres,per estalviar-se el menyspreu d’una ullada.
Reconèixer-la, anomenar-la, saludar-la, mirar-la, la dignifica.
Passar de llarg, ignorar-la, menysprear-la, la denigra. Una mirada pot dir-te com ets d’important per a mi i trencar una soledat. Una mirada pot engrandir o anorrear.
Laia de Ahumada
El menyspreu de no mirar a les persones sense llar és una forma d’exclusió social que sovint passa desapercebuda. No dirigir la mirada pot fer que les persones sense llar se sentin invisibles i menystingudes, com si no fossin considerades part de la comunitat. Això agreuja els sentiments d’aïllament i marginació que ja experimenten.
Que jo canviï aquesta actitud implica que vull reconèixer la humanitat i la dignitat de totes les persones, independentment de la seva situació.
Una simple mirada de reconeixement pot fer una diferència enorme, mostrant que ens importa la seva presència i que els considerem iguals.
És important recordar que totes les persones mereixem respecte independentment de la situació de vida.
A través d’accions com saludar amb amabilitat, escoltar les seves històries i preocupacions, i oferir ajuda i suport, podem trencar amb aquest menyspreu i promoure una cultura d’inclusió i respecte mutu.
Aquest canvi de mirada no només beneficia les persones sense llar, sinó que enriqueix també la nostra pròpia comunitat amb empatia i solidaritat.
Conte a benefici de l’Associació Centre Obert Heura Sense Llar
Enmig dels carrers i els racons oblidats de les nostres ciutats, hi ha una realitat que sovint passa desapercebuda: les persones sense llar. No es uns realitat invisible, ja que darrerament els mitjans de comunicació en parlen.
L’augment de persones sense llar al carrer s’ha convertit en una realitat quotidiana que ja no ens sorprèn com abans. Aquest fenomen, lamentable però present, ha estat naturalitzat fins al punt que moltes vegades ja no ens crida l’atenció. Tot i això, no hem de normalitzar la seva situació, sinó treballar per solucionar-la i garantir un futur més just per a tots.
Les persones sense llar com a part del paisatge urbà
En els últims mesos, hem presenciat un fenomen preocupant: la naturalització de la presència de persones sense llar al carrer. A mesura que aquesta realitat s’ha anat establint, sembla haver perdut la seva capacitat per impactar-nos com abans. És una trista ironia que allò que hauria de ser inacceptable s’estigui convertint en part del paisatge urbà.
La normalització d’aquesta situació és fruit, en part, de la seva persistència i repetició constant. Cada dia, en els carrers de les nostres ciutats, veiem persones dormint a les voreres, demanant a les cantonades o buscant refugi en llocs improvisats. Aquesta repetició ha anat dessensibilitzant-nos progressivament, fins al punt que ja no ens crida tant l’atenció com abans.
A més, la normalització de les persones sense llar també està vinculada a la manca d’accions concretes per part de la societat en general. La falta de respostes eficaces i duradores ha contribuït a la percepció que aquesta és una realitat immutable, destinada a ser acceptada com a part inherent del dia a dia.
No obstant això, la naturalització de la presència de persones sense llar no hauria de ser motiu per a la resignació. Al contrari, hauria de ser un recordatori contundent de la nostra responsabilitat col·lectiva com a societat.
Foto Plataformas Sociales Salesianas
Resignació? NO
Cada persona que dorm al carrer representa un fracàs del sistema en garantir les necessitats bàsiques i la dignitat de tots els ciutadans.
És essencial redefinir la manera com percebem i abordem aquesta realitat. En lloc de normalitzar-la, hem de continuar veient-la com una injustícia intolerable que demana accions immediates i sostenibles. Això implica implementar polítiques que abordin les causes estructurals de la falta de sostre, com l’accés a l’habitatge a preus assequibles i la millora dels serveis de salut mental i addiccions.
A més, cal fomentar una cultura de solidaritat i empatia envers les persones sense llar.
Això significa no ignorar-les o estigmatitzar-les, sinó tractar-les amb respecte i dignitat, reconeixent la seva humanitat i les seves necessitats i les seves potencialitats que van més enllà de l’assistencialisme
La normalització de la presència de persones sense llar al carrer és un fenomen preocupant que ha de ser abordat amb urgència i determinació.
No podem permetre que la seva situació es converteixi en part del de la geografia humana de la pobresa sense que ens mobilitzi a actuar.
És hora de redefinir la nostra resposta a aquesta crisi i treballar col·lectivament per construir un futur en què tothom tingui un sostre i un lloc al qual puguin anomenar “llar”.
COM FER-HO?
Des de la resiliència invisible i la iniciativa de les persones sense llar
Sovint, les persones que han perdut el sostre i, que en molts casos, semblen haver perdut l’esperança, tenen també llum, que es traspua d’una lluita constant que sovint no es veu, però que ressona profundament dins d’ells: la iniciativa.
La vida sense llar no és només una història de privacions i dificultats, sinó també una història de supervivència i resiliència. Moltes persones sense llar són increïblement actives i tenen iniciatives sorprenents per enfrontar-se a les seves circumstàncies. Des de la col·laboració en comunitats locals, la iniciativa és la força vital que impulsa moltes d’aquestes persones cap endavant, des de la participació activa que no només els dona un sentit de pertinença, sinó que també demostra la seva força i compromís amb el bé comú.
Al Centre Obert heura venen usuaris que acabem fent voluntariat en la pròpia entitat o en altres entitats i son generadors de benestar en altres persones.
Cal fer visible també, reconèixer i valorar aquesta iniciativa que tenen algunes persones sense llar. No només ens recorda la seva humanitat i dignitat, sinó que també ens ofereix una lliçó important sobre la força de la voluntat humana enmig de les circumstàncies més difícils.
En lloc de veure’ls només com a víctimes de les circumstàncies, hem de reconèixer-los com a individus amb capacitat per créixer, aprendre i prosperar, malgrat les adversitats.
És hora de canviar la narrativa sobre les persones sense llar i reconèixer la seva iniciativa i resiliència.
No només és un acte d’empatia i compassió, sinó també una oportunitat per aprendre de les seves experiències i inspirar-nos en la seva determinació.
Com a societat, tenim la responsabilitat de donar suport i potenciar aquestes iniciatives, perquè tothom mereix una oportunitat de créixer i contribuir al món que compartim.
El valor inestimable del voluntariat en l’ajuda a les persones sense llar
En la societat actual, l’increment de persones sense llar ha posat de manifest la necessitat crítica d’intervencions humanitàries i suport comunitari. En aquest context, el voluntariat emergeix com una força motriu que pot fer una diferència significativa en les vides d’aquells que han perdut el seu sostre. A través del compromís generós dels voluntaris, s’obre un camí cap a la reconstrucció i l’esperança per a aquells que es troben en una situació vulnerable. La Generositat vol dir GENERAR OPORTUNITATS
La importància del voluntariat en l’atenció a persones sense llar
El voluntariat en l’àmbit de les persones sense llar va més enllà de l’entrega de menjar i roba. Com a voluntaris essencials actuem com a ponts cap a la presa decisions de la persona i la inclusió social. La tasca del voluntariat abraça una varietat de dimensions, incloent la connexió amb recursos essencials, la facilitació de serveis de salut i la creació d’un entorn on les persones sense llar es sentin escoltades i respectades.
Un dels aspectes fonamentals del voluntariat és la capacitat per a la observació i anàlisi de les necessitats de recolzament a l’autonomia de la persona. A través de la interacció directa amb persones que viuen al carrer , els voluntaris podem detectar les seves preocupacions específiques, identificar les barreres que limiten la seva autonomia i col·laborar per crear solucions personalitzades i úniques per persones úniques
A Centre Obert Heura Gràcia entenem el Voluntariat com l’art d’acompanyar des de:
L’escolta empàtica: El primer pas cap a la comprensió de les necessitats és una escolta activa i empàtica. Els voluntaris han de mostrar un interès sincer per les històries i experiències de les persones sense llar, establint una base per a una relació de confiança.
L’observació directa: L’observació dels comportaments i les condicions de vida és essencial. A través de la interacció diària, els voluntaris poden identificar patrons i detalls que revelen les àrees on es pot oferir suport.
La col·laboració amb els professionals: Col·laborar amb professionals de l’atenció social i la salut ajuda a contextualitzar i abordar les necessitats més complexes. La comunicació constant entre voluntaris i professionals contribueix a un enfocament integral.
La promoció de la autonomia: Desenvolupar programes i activitats que fomentin la autonomia , les habilitats socials, orientació en la cerca de feina i altres iniciatives que capacitin les persones sense llar per a refer les seves vides.
ET NECESSITEM
Uneix-te a nosaltres com a Voluntari a l’Associació Heura i fes la diferència
A l’Associació Heura estem buscant persones compromeses i amb ànim de col·laborar com a voluntaris en diversos serveis essencials que oferim.
Si t’interessa contribuir a la millora de les condicions de vida i el benestar de la nostra comunitat, a heura ho pots fer. Vine i trobaràs el teu lloc, en allò en que necessitem ajuda
Espai Social, Relació i Berenars:
Ajuda’ns a crear un ambient acollidor i relacional per als nostres usuaris. Participa en les activitats socials i col·labora en la preparació i servei de berenars, tot parlant amb les persones i gaudint de la conversa i la historia de vida des de la vivència de la vulnerabilitat
Cada tarda de dilluns a divendres de 16:00 a 19:30, estem al seu costat
Salut i Higiene: Servei de Dutxes i Rober:
Contribueix al nostre servei de salut i higiene, proporcionant suport en l’organització del servei de dutxes i la distribució de roba, així com en la cura de la imatge i la identitat de la persona
Cada tarda de dilluns a divendres de 16:00 a 19:30, acompanyem l’autoestima des de la cura de la propis imatge personal
Planta llavors de solidaritat des l’activitat de l’hort:
Uneix-te al nostre equip d’horticultura i participa en les activitats agrícoles els dilluns, dimecres i divendres. Col·labora en el cultiu i el manteniment del nostre hort comunitari.
Els dilluns, dimecres i divendres de 9:30 a 12:30 planta llavors que donaran fruit en la dignitat de les persones
Eines de comunicació:
Si tens habilitats en comunicació, aquest és el lloc per a tu. Col·labora en la creació de continguts, gestió de xarxes socials i altres iniciatives que ajudin a donar a conèixer la missió de l’Associació Heura. En un horari flexible i adaptat ens pots ajudar a que ens coneguin
Per unir-te com a voluntari o obtenir més informació, contacta’ns a través del correu electrònic: sotsdireccio@centreheura.org.
Agraïm la teva voluntat de participar i contribuir al nostre esforç per millorar les vides de les persones vulnerables Amb la teva ajuda, podem fer una diferència significativa en la nostra comunitat.
En aquests temps difícils, volem fer una crida a la solidaritat i convidar-te a ser part activa del canvi que volem veure al món. Al teu costat, podem proporcionar suport i crear oportunitats per aquelles persones que es troben en una situació d’alta vulnerabilitat, ajudant-les a construir vides més dignes.
L’Associació Heura està compromesa a fer la diferència en les vides de persones que lluiten amb les adversitats de la vida. Amb la teva ajuda, podem oferir-los una oportunitat de viure amb dignitat, accedir a serveis essencials i sentir-se part integrant de la nostra comunitat.
Ja sigui contribuint al nostre servei d’espai social, dutxes i roba, participant en les activitats del nostre hort comunitari, oferint el teu temps en comunicació o, simplement, fent una donació, cada petit gest compta. Aquesta és una oportunitat per fer una diferència tangible en les vides de les persones amb més necessitats.
Fins ara, mai abans hi havia hagut tantes persones vivint al carrer a Barcelona.
Segons el recent recompte anual de la Fundació Arrels, el nombre de persones sense llar ha augmentat de manera preocupant, arribant a un mínim de 1.384 persones, un 8% de les quals són dones. Aquesta xifra representa un augment del 12% respecte a l’any anterior i un alarmant 56% comparat amb el 2015 que no arribaven a 900 persones
És inquietant que aquest recompte hagi estat realitzat en plena època hivernal i no inclogui les 75 persones que dormien al Centre d’Allotjament d’Emergència (CAU), activat pel govern municipal durant els mesos més freds.
El recompte ens fa sospitar que la xifra real pot ser més elevada, ja que alguns voluntaris van identificar llocs buits on podrien refugiar-se més persones. Que possiblement haurien anat al CAU o a d’altres llocs més arrecerats.
No es sorprenent que hagi augmentat la xifra degut a la manca de solucions més efectives per part de les administracions. Aquesta realitat potser és la causa principal.
Entitats d’aquest sector, com el centre Obert Heura Gràcia, precisem de més recursos per atendre les necessitats d’aquest col·lectiu divers i així com el suport a les nostres entitats és crucial per evitar una situació encara més dramàtica.
El problema de la manca d’habitatge es fa evident en tots els districtes de la ciutat, amb Ciutat Vella i l’Eixample liderant les xifres. Sorprenentment, el nombre de persones sense llar en els districtes perifèrics ha augmentat de manera significativa, com a Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Sant Andreu.
Als Barris de Gràcia i Sant Gervasi districtes allunyats del centre on principalment desenvolupem la nostra tasca, els voluntaris d’Arrels van detectar un augment important de casos (Sarrià-Sant Gervasi s’han doblat (78 aquest any respecte a les 34 persones detectades al recompte anterior del juny del 2022, ia Gràcia quasi s’han duplicat (57 aquest any respecte als 32 del darrer recompte)
Tot i que la ciutat disposa de 3.000 places municipals per a persones sense llar i destina un pressupost de 43 milions d’euros per a la cura de la pobresa extrema, no n’hi ha prou.
En conclusió, aquest augment alarmant de persones sense llar a Barcelona ressalta la necessitat imperiosa de solucions més efectives i recursos adequats per abordar aquesta crisi.
Les xifres indiquen clarament que les mesures actuals no són suficients i que es requereix una acció immediata per proporcionar habitatge, suport i oportunitats per a aquest col·lectiu vulnerabilitzat.
Tot i així, les entitats no ens aturem i seguim prop de les persones que viuen i dormen al ras.
I TU QUE HI POTS FER
Pots fer una donació a Organitzacions que aborden el sensellarisme: Contribuir amb donacions monetàries o materials a organitzacions que treballem directament amb persones sense llar és una manera directa d’ajudar.
Pots fer voluntariat en Centres en els que atenem persones sense llar: Com a voluntari en per a persones sense llar per proporcionar suport, serveis bàsics i una presència solidària.
Pots difondre la problemàtica compartint informació i històries a les xarxes socials per conscienciar l’opinió pública.
Proporcionar Higiene Personal: recull material i ens el pots fer arribar: articles d’higiene personal com a sabó, xampú, i raspalls de dents per millorar les condicions de vida diàries.
Pots oferir serveis Professionals: Professionals com metges, psicòlegs, i advocats poden oferir serveis a persones sense llar a través de clíniques o programes especialitzats.
Organitzar Campanyes de Roba: Recull roba i organitza campanyes per aportar roba d’abric, sabates i altres articles essencials per fer front a les inclemències del temps, així com calces , calçotets, mitjons, roba interior en general, tovalloles
Cal fomentar la Solidaritat Comunitària: Al Centre Obert heura Gràcia esmerçarem esforços aquest any a estimular la solidaritat a nivell comunitari organitzant xerrades, tallers i esdeveniments per involucrar la comunitat en la cerca de solucions locals i de proximitat
COMPTEM AMB TU
Centre Heura gestiona aquest pàgina web i utilitza cookies per a fer-ho. Algunes Cookies són necessàries per a fer accesible aquesta pàgina i navegar per ella. Altres Cookies ens permeten analitzar i medir les audiències i el trànsit de la pàgina web. Pot prémer a l'enllaç per a revisar el tipus de Cookies que utilitzem i com desactivar-les. Per continuar a la pàgina web premi ACCEPTAR+INFO
Privacy & Cookies Policy
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
