A Gràcia ens impliquem amb les persones sense llar

Un grup de professionals del #CAPLarrard mostra el guardó obtingut pel centre en la categoria de ‘Projecte de millora de la qualitat en atenció en l’àmbit social’ dels Premis Avedis Donabedian. S’ha reconegut el projecte comunitari ‘Sense llar’.

Al Centre Obert Heura treballem en Xarxa.

Les entitats implicades en diferents punts del programa són:

Centre Heura, Fundació Arrels, Ajuntament BCN-SASSEP (Servei d’Atenció a les Persones Sense Llar a l’Espai Públic), ABS-Àrees Bàsiques de Salut del Districte-, Grup de Salut de Gràcia i Associació Veïnal Passeig Sant Joan.

“Sense Llar” és un projecte sorgit de la taula comunitària de benestar del barri de Gràcia i La Salut que té per objectiu vincular les persones sense llar als centres d’atenció Primària. Per fer-ho, vol reduir les barreres d’accés al sistema sanitari per a aquest col·lectiu oferint-los serveis que responguin a les seves necessitats i creant circuits per derivar aquestes persones als CAP des de tots els nivells assistencials.

Des de 2022, “Sense Llar” ha permès el contacte de 27 persones del col·lectiu amb el CAP Larrard. A més, s’ha pogut classificar aquestes persones a l’eCAP com a ‘vulnerables’ per tal que tot el personal sanitari sigui coneixedor de la situació dels pacients.

Ara, el projecte ha obtingut un reconeixement guanyant un premi Avedis Donabedian. L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el 8 de maig. La coordinadora del projecte és la infermera i referent en salut comunitària del CAP Larrard Clàudia Cardoner, que afegeix “sabem que aquest col·lectiu tenen pitjor salut i pitjor esperança de vida i també sabem que el vincle amb l’atenció primària ajuda a millorar la salut de la població.

Però no va ser precisament fins que van venir els veïns del Grup de Salut de Gràcia que vam començar a treballar en aquesta direcció, juntament també amb la resta d’entitats, Centre Heura, Fundació Arrels, Ajuntament BCN-SASSEP (Servei d’Atenció a les Persones Sense Llar a l’Espai Públic), ABS-Àrees Bàsiques de Salut del Districte-, Grup de Salut de Gràcia i Associació Veïnal Passeig Sant Joan. I el CAP dels CAPs del barri, els que anem sumant i seguirem sumant si volem tenir un impacte realment positiu en la salut d’aquest col·lectiu”.

La col.laboracio amb entittats  d’aquesta  tipologia  desgrava en el IRPF Quan feu aportacions  a  entitats sense ànim de Lucre  (fins 250,00€ anuals  de  suma  entre totes les  entitats) es degarava unn 80% per tant de  280,00 €  ens  en desgravem 224’00€
Al centre Obert Heura Gràcia necessitem ajuda  per poder  respostes  tant en voluntariat  com en donacions Us faig arribar el web que estem remodelant 

https://centreheura.org/

A  la plana  VULL COL.lABORAR   trobareu les  diferents maneres  de fer-ho https://centreheura.org/involucrat-2/
Si algú vol col.laborar  també ho podeu fer  amb BIZUM 

Envieu-nos un bizum al codi 09453

Sant Jordi sense llar

Un San Jordi sensellar

Un Sant Jordi, trist, abatut, assegut al carrer, sense llar, sense esma per lluitar, sense mirada. Al seu costat el Drac, també moix, amb la mirada perduda, sense ganes, també al carrer.

Els dos cerquen canviar la mirada i fer- nos capaços de canviar-la també nosaltres.

Per Sant Jordi, atura’t davant una persona sense llar, mira-la, seu al seu costat, regala-li la ROSA DE L’ACOMPANYAMENT

Deixa que aquesta persona sense llar escrigui un capítol breu i intens en el teu llibre. Escriu tu també una pàgina en el seu relat de vida.

Regala una ROSA SENSE LLAR.

Nomes així farem que Sant Jordi i el Drac canviïn la mirada esvaïda en una mirada de SENTIT

Centre Obert Heura

Us convidem a acollir una rosa sense llar fent-nos arribar un donatiu per Sant Jordi.

Envieu-nos un bizum al codi 09453

Si voleu gaudir de la desgravació fiscal del donatiu envieu-nos un correu indicant nom, DNI, telèfon i adreça a tresoreria@centreheura.org

ROSES SENSE LLAR

ROSES SENSE LLAR – Roses Virtuals per Sant Jordi

San Jordi és una festa que es viu al carrer: llibres i roses, abraçades i rialles, cultura i lectures, flors i colors omplen les places i passejos de la ciutat.

El nostre repte és fer arribar aquesta joia a la vida de  les persones que viuen al carrer.

Amb el símbol de les roses sense llar, us presentem quatre històries de vida al carrer, històries de persones que venen a Heura a viure la bellesa de les relacions per combatre les espines de l’aïllament.

L’Olga i la seva història.

L’Olga té 43 anys, va néixer a Rússia i el seu problema d’alcoholisme l’ha portat a passar molt de temps al carrer.

A Heura ha trobat un espai de pertinença, on sent que té una casa i acompanyament social per fer procés de reconstrucció personal. A més, a les nostres dutxes atén la seva higiene, es talla el cabell i li dona color. Tenir cura de la imatge personal enforteix la seva autoestima.

L’Antonio i els carrers de la seva Barcelona.  

L’Antonio té 64 anys, és de Barcelona i ha tingut una addicció a l’heroïna que l’ha portat a viure molt de temps al  carrer. Ara s’ha rehabilitat i lloga una habitació.

A Heura rep acompanyament social en allò que ell demana i hi té una Llar on trobar resguard cada tarda. Gaudeix  del nostre espai de relació social on juga al dominó i parla amb altres persones, ja siguin voluntàries o que viuen al carrer.

Les matinades de l’Alba.

L’Alba té 50 anys, és de Barcelona i des que l’han desallotjat del pis que llogava ha començat a viure al carrer, ha sofert violència masclista i s’ha refugiat en el consum.

Ha perdut la confiança en la gent. Però de tant en tant torna a Heura on sap que sempre hi troba alguna persona que l’escolta i que l’acompanya, al seu ritme.

Les relacions d’esperança del  Mihail 

El Mihail té 43 anys, va néixer a Bulgària i va venir a Espanya amb la seva família. Des de que s’ha separat ha començat a viure al carrer de manera intermitent. És molt treballador, però la seva addicció a l’alcohol no li permet avançar en la seva situació social.

A l’Hort Social d’Heura ha trobat una família, un espai propi i també  dels seus companys. Prenen decisions de manera col·lectiva, i ell sent que la seva veu és escoltada. És un espai de teràpia emocional en contacte amb la natura.

Us convidem a acollir una rosa sense llar  fent-nos arribar un donatiu per Sant Jordi.

Envieu-nos un bizum al codi 09453

Si voleu gaudir de la desgravació fiscal del donatiu envieu-nos un correu indicant nom, DNI, telèfon i adreça a tresoreria@centreheura.org

JUNTS, CONTINUAREM FENT UNA DIFERÈNCIA EN LA VIDA DELS QUE MÉS HO NECESSITEN.

No deixem passar l’oportunitat de ser socialment responsables afavorint l es persones sense llar.  Ajuda’ns a dignificar la vida de qui dorm  al ras

Novetats en el règim fiscal especial i els incentius fiscals per al mecenatge: Una oportunitat per als nostres donants

Al Centre Obert Heura Gràcia, cada contribució que rebem és un suport valuós per continuar amb la nostra missió social. És per això que compartim amb gran entusiasme algunes notícies importants que poden interessar a tots els nostres generosos donants, arran de les recents actualitzacions en la legislació fiscal espanyola.

El passat 19 de desembre, es va promulgar el Reial Decret-Llei 6/2023, introduint canvis significatius en la Llei 49/2002, relacionada amb el mecenatge. Aquestes modificacions, que entren en vigor a partir de l’1 de gener de 2024, porten millores en el règim fiscal especial i en els incentius fiscals per al mecenatge, la qual cosa representa una excel·lent notícia tant per a entitats sense ànim de lucre com per als contribuents que suporten la nostra causa.

Què canvia per als donants del Centre Obert Heura Gràcia?

Increment en les deduccions fiscals per a donants individuals: A partir de l’exercici fiscal de 2024,

Els donants individuals podran beneficiar-se d’una deducció del 80% per a donacions de fins a 250€, un augment significatiu respecte al límit anterior de 150€.

    Per a aquelles donacions que superin aquest import, la deducció aplicable serà del 40%, i podria incrementar-se al 45% en el cas de donacions recurrents, definides com aquelles realitzades de manera consistent durant els tres últims anys.

    El límit de la deducció es manté en el 10% de la base liquidable de l’IRPF.

    Millores per a les entitats jurídiques: Les empreses que contribueixin a la nostra causa també veuran millorades les condicions de les seves aportacions.

    A partir de la declaració de l’Impost sobre Societats de 2024, podran deduir-se el 40% de les seves aportacions, amb la possibilitat d’augmentar aquesta deducció al 50% per a aportacions recurrents.

    A més, el límit de la deducció augmenta al 15% de la base imposable, amb l’avantatge que l’excés no aplicat pot traslladar-se als següents 10 exercicis fiscals.

    Com afecta això a la nostra feina?

    Aquestes modificacions legislatives no només ofereixen majors incentius per als QUE SOU donants actuals o als que VOLEU SER  donants potencials, sinó que també reforcen el nostre compromís amb la transparència i la responsabilitat en l’ús dels fons rebuts.

    En maximitzar els beneficis fiscals per als nostres donants, esperem fomentar un major suport a les nostres iniciatives, el que ens permet continuar endavant amb els nostres projectes socials en benefici de la comunitat.

    Al Centre Obert Heura Gràcia, volem expressar la nostra més profunda gratitud a tots els nostres donants per la seva generositat contínua.

    Centre Heura – VULL COL·LABORAR

    Aquesta és una oportunitat meravellosa per fer que cada contribució arribi encara més lluny.

    US CONVIDEM  a tots. Als nostres amics i simpatitzants a considerar la possibilitat d’aprofitar aquestes noves avantatges fiscals per continuar suportant la nostra feina.

    Per a més informació sobre com aquestes actualitzacions poden beneficiar-te com a donant, t’invitem a contactar-nos directament.

    Si vols més informació: Informa’t!  (tresoreria@centreheura.org)

    Junts, continuarem fent una diferència en la vida dels que més ho necessiten.

    #MecenatgeSolidari #IncentiusFiscals2024 #SuportSocial #DonarFaLaDiferència #HeuraGràcia

    Brots d’esperança per a les persones sense llar:

    Neix la Fundació Civil Centre Obert Heura Gràcia

    l’Associació Centre Obert Heura Gràcia i Espai d’Inversions 2005 S.L., com a patrons constituents, anunciem la creació de la Fundació Civil Centre Obert Heura Gràcia.Aquesta entitat neix de la transformació de l’Associació en el seu camí capa la una fundació i té com a objectiu principal acompanyar les persones sense llar en el seu procés de desenvolupament i reconducció del seu propi Projecte de Vida.La Carta Fundacional, assumeix les finalitats de l’Associació i reflecteix el compromís generós d’Espai d’Inversions 2005 S.L., el qual permetrà continuar plantant llavors d’esperança per a aquelles persones que viuen al carrer, fent sorgir brots verds per pal·liar la seva vulnerabilitat.Entenem la generositat com la capacitat de generar oportunitats, i és aquest punt de trobada el que ens motiva a continuar amb la tasca que, durant 25 anys, ha construït l’associació al nostre barri.Josep Font i Fabregó, President d’Espai d’Inversions, acompanyat per cinc membres de la Junta Directiva de l’Associació Centre Obert Heura, liderats pel seu President Quico Mañós, marquen l’inici d’un camí amb l’objectiu de treballar per la dignitat social de les persones més vulnerables, des de la seva pròpia capacitat i resiliència.La Fundació Civil Centre Obert Heura Gràcia neix com una entitat sense ànim de lucre i d’utilitat social, amb reptes a l’horitzó i un camí forjat des del compromís dels voluntaris que han escrit la nostra història.Desitgem que el nostre treball tingui èxit i aspirem que arribi un dia en què la nostra Fundació no sigui necessària, ja que això significaria que hem aconseguit eradicar el sensellarisme.Seguim amb la força humil de la proximitat a les persones que acompanyem en el seu procés potencant que cada persona sense llar, sovint, sense drets, i sense resposta social, desitjant haver de no ser necessaris, pero potenciant projectes de vida i plans de treball i creixement personal

    Col.labora

    VOLUNTARIAT? DONACIONS ?

    https://lnkd.in/dVZ5Ugbe

    OBJECTIU  ERRADICAR EL SENSELLARISME

    NINGÚ DORMINT AL CARRER

    Un informe de la Federació Europea de Organitzacions Nacionals que treballen amb persones sense llar FEANTSA destaca que hi ha almenys 895.000 persones sense llar a Europa el 2023, tot i que la xifra podria ser més gran per la manca d’una metodologia homogeneïtzada de recollida de dades.

    L’objectiu de la Unió Europea és eliminar el sensellarisme per a l’any 2030, i per aconseguir-ho s’han posat en marxa iniciatives com la Plataforma Europea per Combatre el sensellarisme  i el programa Housing First, implementat amb èxit en països com Finlàndia, Dinamarca i Àustria, que ha portat a una reducció de la població sense llar, segons FEANTSA.

    Plataforma europea per combatre el sensellarisme

    A la  conferència a Lisboa el 21 de juny, es va llançar la Plataforma europea per combatre el sensellarisme, a través d’una Declaració signada per altes autoritats dels països membres de la Unió Europea i organitzacions actives en el sector, com la Federació Europea d’Organitzacions Nacionals que treballen amb persones sense llar (FEANTSA).

    Aquesta plataforma té com a objectiu promoure el debat, facilitar l’aprenentatge mutu, augmentar el coneixement i millorar els sistemes de monitoratge, així com reforçar la cooperació entre tots els actors involucrats amb l’objectiu d’eliminar aquest fenomen abans de l’any 2030.

    Destaca cinc principis fonamentals de la Declaració de Lisboa que reflecteixen una presa de posició decidida per part dels signants, incloent el compromís de donar resposta al Parlament Europeu i avançar en la implementació

    PRINCIPIS

    Ningú dormirà a la intempèrie per falta d’allotjament d’emergència accessible, segur i adequat;

    Ningú viurà en un allotjament d’emergència o de transició més temps del necessari per aconseguir una solució d’habitatge permanent;

    Ningú serà donat d’alta de cap institució sense una oferta d’habitatge adequada;

    Els desallotjaments s’han d’evitar sempre que sigui possible i ningú serà desallotjat sense assistència per a una solució d’habitatge adequada;

    Ningú serà discriminat per la seva condició de sense sostre.

    El programa Housing First

    El programa Housing First considera la vivenda com un dret humà i el sensellarisme com una condició determinada per diverses causes, incloent la manca d’habitatge. En aquest model, l’acompanyament dels serveis a la persona sense sostre està destinat a la reintegració en la comunitat, més que al tractament de les persones.

    Amb aquestes  mesures es pretén abordar  els  Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 20230

    Fi de la pobresa : Aquest ODS té com a objectiu acabar amb la pobresa en totes les seves formes i assegurar una vida digna per a tothom. L’abordatge del sensellarisme està directament relacionat amb aquest objectiu, ja que les persones sense llar són una de les poblacions més vulnerables i exposades a la pobresa extrema.

    Educació de qualitat  Aquest ODS pretén garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a tots. La inclusió de persones sense sostre en el sistema educatiu i l’accés a programes educatius adequats és fonamental per a la seva integració social i la seva recuperació.

    La Reducció de las desigualtats: Aquest ODS busca reduir les desigualtats dins i entre els països. L’enfocament cap al sensellarisme és una forma de combatre aquesta desigualtat, ja que busca garantir que totes les persones tinguin accés a habitatges segurs i dignes, així com a serveis i suports socials que els ajudin a sortir de la situació de vulnerabilitat.

    La Plataforma europea per combatre el sensellarisme contribueix directament a l’ODS de Reducció de les desigualtats, ja que té com a objectiu eliminar el fenomen del sense sostre, una manifestació extrema de desigualtat social. També en proporcionar un habitatge digne i l’acompanyament integral a les persones sense sostre està alineat amb l’ODS de Fi de la pobresa, ja que té com a objectiu millorar les condicions de vida de les persones més desfavorides i vulnerables.

    Ara falta  que com a societat canviem la mirada i que tinguem el compromís per  donar-hi resposta  amb finançament  i projectes  integradors

    SOM-HI

    Centre Heura som una associació sense ànim de lucre. Pots fer la teva aportació puntual o periòdica al número de compte de Centre Heura: 

    ES78  2100  3064  3622  0023  7605

    *Com que som una Entitat Declarada d’Utilitat Pública, al fer un donatiu tindràs una deducció fiscal del 80% pels primers 150€, a partir d’aquesta quantitat la deducció és del 35% si es la primera vegada de la donació o bé del 40% si la donació es fa regularment.

    Si vols més informació: Informa’t!  (tresoreria@centreheura.org)

    Itineraris de vida: de la por a l’esperança:

    Hem hagut de marxar

    Aquest  meravellós llibre ens presenta les vivències de sis persones que han hagut de deixar els seus països per diverses raons. El SOLY, provinent del Senegal; l’HELENA, procedent de Bolívia; el SAID, originari de Síria; la RUTH, nascuda a El Salvador; i la MERIEM i l’OSSAMA, ambos del Marroc. Tots comparteixen la experiència de l’emigració, deixant enrere les seves vides anteriors i enfrontant-se a nous desafiaments en una terra desconeguda.

    Hem hagut de marxar (deixar-ho tot  enrere)

    A través d’aquestes històries personals, podem reflexionar sobre les experiències de moltes altres persones que es veuen obligades a abandonar els seus llars en cerca d’una vida més digna.  

    Son testimonis que ens porten a conèixer com es viu

    • des de la por i l’angoixa “si disparen ens maten, però seguim caminant amb el pes del fracàs”;
    • com se sent una persona davant la injustícia de ser maltractada  acabant al calabós   amb plors i por a ser deportada;
    • La incertesa  esclatant en esclatar la guerra sobre  el teu cap i en el llarg viatge   en pastera i al camp de refugiats tenint cura dels meus germans
    • Estudiar per  fugir, deixar de veure el pare, sentir-te  que no ets ningú
    • Us deixo la meva filla  aquí “el sentiment d’abandó, la vivència del rebuig , el voler-morir-me, des de la meva  vivència de persona  amb discapacitat
    • Quan vius al límit de la pobresa.  El Miratge  de marxar en una pastera quan el mar es posa nerviós, quan ets menor i t’ho prenen tot

    Mitjançant aquestes històries, el llibre ens mostra els obstacles i les dificultats que han hagut de superar en el seu camí cap a una vida millor. Exploren les raons que els van portar a marxar, els reptes trobats durant el viatge i com és la seva vida actual en un entorn estrany.

    Els itineraris de l’esperança i solidaritat

    Tot i les adversitats, aquestes narracions també destaquen l’esperança i la resiliència humanes, subratllant el paper crucial de la solidaritat i l’acollida en el seu procés d’integració. La realitat de les  entitats solidaries  que a partir de empatitzar amb les seves vivències i de  reconèixer la humanitat en els relats i les vides d’immigració i exili.

    Hi ha entitats  que  han estat pilars fonamentals en l’acollida i integració d’aquestes persones emigrants que ens narren els seus relats.

    A través del seu compromís amb la resiliència i l’acollida, aquestes entitats han proporcionat un suport vital que ha possibilitat el desenvolupament personal de cadascuna d’aquestes persones en un nou entorn.

    Mitjançant projectes centrats en el creixement personal i professional dels immigrants, han donat les eines necessàries perquè puguin superar els reptes que es presenten en la seva nova vida. Des de la formació laboral fins a la orientació psicològica i social, les entitats han apostat per un enfocament integral que permeti als immigrants no només sobreviure, sinó prosperar en el seu nou entorn.

    A més, la solidaritat constructiva demostrada han evitat que caiguin en la vulnerabilitat del sensellarisme.

    Mitjançant programes d’habitatge, suport emocional i assistència social, les entitats han estat capaces de proporcionar un sostre segur i un entorn estable per a aquells que han deixat enrere els seus països d’origen.

    En resum, la solidaritat i el suport incondicional de Open Arms, Fundació de l’Esperança, Caritas, Migra Studium, Cooperativa l’Olivera, Open Cultural Center, han fet possible  la transformació d’aquestes vides afavorint la seva resiliència i permetent-los construir un futur més prometedor en un nou país.

    “Resiliència i Sororitat: El divendres Lila  al centre Obert Heura”

    De la realitat  de la violència de gènere i el sensellarisme, neix un espai d’esperança.  L’espai Lila. És la resiliència de les dones i la força de la sororitat, les quals s’eleven com a poderoses eines de transformació i suport en les situacions més difícils.

    Al Centre Obert Heura Gràcia, a través de l’espai de relació Els Divendres Lila, aquestes virtuts es converteixen en pilars fonamentals per a les dones que es troben immerses en aquesta realitat complexa.

    La violència de gènere no només priva les dones del seu dret fonamental a una vida lliure de violència i discriminació, sinó que també provoca  situacions d’escarni i burla. Lluny de ser simplement un acte físic, la violència de gènere també manifesta una forma d’opressió psicològica i social que degrada l’autonomia i la dignitat de les dones. En aquesta realitat crua, l’espai de relació Els Divendres Lila emergeix com un refugi emocional, un oasi de suport i comprensió on les dones poden compartir les seves vivències sense por ni prejudicis.

    La capacitat de resiliència de les dones que viuen al carrer és extraordinària. Malgrat les adversitats, s’aferren a la seva força interior per afrontar els reptes i reconstruir les seves vides. És en aquest camí de superació que la sororitat juga un paper crucial. La solidaritat entre dones, basada en l’empatia i el suport mutu, no només proporciona un sostre emocional sinó també una plataforma per a la mobilització i el canvi social.

    A l’espai de relació Els Divendres Lila, les dones en situació de sensellarisme i exposades a la violència de gènere troben una xarxa de suport vital. A través de la interacció amb altres dones que comparteixen les seves experiències, recursos i emocions, es teixeix un vincle que les reforça i les empodera. Les persones  professionals i voluntàries del Centre Obert Heura Gràcia no només actuen com a guies i mentors, sinó també com a catalitzadors de canvis.

    Les persones professionals i voluntàries del Centre Obert heura Gràcia són una finestra que obre portes que la societat tanca, proporcionant oportunitats i recursos que permeten a les dones en situació de vulnerabilitat aspirar a una vida digna i plena.

    En resum, en un món marcat per la violència de gènere i el sensellarisme, la resiliència i la sororitat emergeixen com a llums d’esperança. A través de l’espai de relació Els Divendres Lila, les dones troben un refugi segur on reconstruir-se i transformar les seves vides. Aquesta és una prova contundent del poder transformador de la solidaritat femenina i la força de la voluntat humana enfront de l’adversitat.

    En el Centre Obert Heura Gràcia, cada divendres és més que un simple dia al calendari. És un moment de connexió, suport i creixement emocional per a les dones que participen en l’espai de relació conegut com a Divendres Lila. A través de la gestió emocional i la força de la sororitat, aquest espai es converteix en un lloc d’empoderament profund per a les dones en situacions de sensellarisme i exposades a la violència de gènere.

    La gestió emocional és una habilitat fonamental que permet a les persones reconèixer, entendre i gestionar les seves emocions de manera saludable. En l’espai Divendres Lila, les dones tenen l’oportunitat d’explorar i expressar l’ampli ventall d’emocions que poden sorgir en situacions de vulnerabilitat i trauma. A través de tècniques com la respiració conscient, la introspecció  i la pràctica de l’autocura aprenen a compartir les seves emocions de manera constructiva i a desenvolupar una major resiliència emocional.

    No obstant això, l’autèntica màgia de l’espai Divendres Lila rau en el poder de la sororitat.

    La sororitat és un concepte que fa referència a la solidaritat entre les dones, basada en l’empatia, el suport mutu i el reconeixement de les experiències compartides. És una forma de vincle comunitari que fomenta la col·laboració i la unió entre les dones, impulsant-les a aixecar-se juntes contra les desigualtats i les injustícies que afecten el seu col·lectiu. En resum, la sororitat és el teixit emocional i social que uneix les dones en la seva lluita per la igualtat i el respecte.

     La sororitat va més enllà de la simple solidaritat entre dones; és un compromís profund d’empatia, suport i amor mutu. En aquest entorn acollidor, les dones troben companyes de viatge que comparteixen les seves lluites i èxits, les seves pors i somnis. Mitjançant la sororitat, es teixeix una xarxa de suport emocional que actua com un escut protector contra les adversitats de la vida. A mesura que les dones es donen suport mútuament i es veuen reflectides en les experiències de les altres, es produeix un procés de creixement i empoderament compartit. La confiança i la solidaritat que emergeixen d’aquesta interacció alimenten el coratge i la determinació per afrontar els reptes i reclamar el seu lloc al món amb dignitat i respecte.

    En resum, l’espai Divendres Lila no és només un lloc físic, sinó un espai d’empoderament emocional i social per a les dones en situacions de vulnerabilitat. La gestió emocional i la sororitat són els fonaments sobre els quals es construeix aquest espai, oferint un refugi segur on les dones poden explorar, sanar i créixer juntes. A través d’aquesta unió emergeix una nova narrativa de força, resiliència i esperança per a totes les dones que hi participen.

    Però això no seria possible sense  les professionals i voluntàries  d’aquest espai  i el seu  Ressò d’Empatia:

    Dins del teixit social de suport els Divendres Lila del Centre Obert Heura Gràcia és un espai  d’esperança per a les dones en situació de sensellarisme i exposades a la violència de gènere. En aquesta àrea d’acolliment, l’aportació de les professionals i voluntàries actua com catalitzador  crucial, teixint una xarxa de suport i comprensió que arrela en les persones.

    En el primer nivell, la seva funció pràctica és essencial. Les professionals i voluntàries actuen com a ponts cap a recursos de vida digna, obrint camins i suports que sovint estan fora de l’abast de les dones en situacions de vulnerabilitat.

    Des de la seva experiència i coneixement, ofereixen orientació en salut emocional i altres necessitats fonamentals. Aquesta intervenció pràctica pot marcar la diferència entre la desesperança i la recuperació.

    Mes  enllà del tasca diària, amb una oïda atenta i un cor obert, les persones professionals i voluntàries es converteixen en aliades confiables en el viatge cap a l’autonomia. A través del seu suport emocional, validen les experiències de les dones i els ofereixen un espai segur per a expressar les seves pors, esperances i anhels. Aquesta dimensió humana del seu treball és el que dona calidesa i humanitat a la interacció.

    La seva presència també actua com a catalitzador de la sororitat. En connectar dones amb experiències similars, les professionals i voluntàries fomenten un sentit de comunitat i solidaritat que és fonamental per a la recuperació i l’apoderament. A través de les seves pròpies històries de superació i resistència, inspiren esperança i la convicció de les dones en el seu propi poder.

    En resum, les dones  sense llar i les persones  professionals i voluntàries que dinamitzen els Divendres Lila del Centre Obert Heura Gràcia són més que simples guies;  son persones aliades en la lluita per la justícia i el reconeixement dels drets humans bàsics i són testimonis vius del poder transformador de l’empatia i la solidaritat en la construcció d’un món més just i ple de dignitat

    CANVIAR LA MIRADA

    Enguany Centre Obert Heura Gracia fa 25 anys que estem al costat de les persones sense llar, recolzant, acompanyant i humanitzant aquesta realitat tan complexa i plena de vulnerabilitat com és la de dormir i viure al ras.

    Malauradament 25 anys Després de començar a lluitar, aquest segueix sent un problema que persisteix en la nostra societat. Ens hagués agradat més haver de desaparèixer com a entitat, però, és una realitat que, en comptes d’erradicar-se, cada vegada s’agreuja més i més

    Ja fa alguns anys la Laia de Ahumada, una de les fundadores i persones motor de l’Associació ens va regalar aquestes paraules tan ben escrites i que ens fan pensar i ens mouen a

    CANVIAR LA MIRADA

    Les persones que viuen i dormen al carrer ens fan por.

    Passem pel seu costat amb pas apressat, sense mirar-les.

    No sabem si hem somriure, compadir, o donar una almoina; i davant de tants dubtes optem per passar de llarg, amb la mirada perduda i, a força de no voler-les veure,

    no les veiem.

    Les persones sense llar ens qüestionen, ens inquieten i ens fan basarda perquè no sabem com reaccionaran; perquè temem que ens deixin anar un estirabot o ves saber què.

    Aquestes persones senten damunt seu el menyspreu de les

    NO MIRADES


    Molt sovint em pregunten com actuar, què fer.

    Jo sempre dic el mateix: Mira’l! Mira-la!


    Tan fàcil i tan difícil alhora, perquè mirar és un art amorós i, quan t’inicies en la seva pràctica, descobreixes dins teu tot tipus de mirades insospitades:

    de prepotència, de compassió, de rancúnia, de menyspreu…

    I més d’una vegada m’he trobat abaixant els
    ulls, avergonyida de no saber mirar.


    La persona que viu al carrer, no mira per por de ser mirada.

    Camina amb el cap cot per fer-se invisible als ulls dels altres,per estalviar-se el menyspreu d’una ullada.

    Reconèixer-la, anomenar-la, saludar-la, mirar-la, la dignifica.

    Passar de llarg, ignorar-la, menysprear-la, la denigra. Una mirada pot dir-te com ets d’important per a mi i trencar una soledat. Una mirada pot engrandir o anorrear.

    Laia de Ahumada

    El menyspreu de no mirar a les persones sense llar és una forma d’exclusió social que sovint passa desapercebuda. No dirigir la mirada pot fer que les persones sense llar se sentin invisibles i menystingudes, com si no fossin considerades part de la comunitat. Això agreuja els sentiments d’aïllament i marginació que ja experimenten.

    Que jo canviï aquesta actitud implica que vull reconèixer la humanitat i la dignitat de totes les persones, independentment de la seva situació.

    Una simple mirada de reconeixement pot fer una diferència enorme, mostrant que ens importa la seva presència i que els considerem iguals.

    És important recordar que totes les persones mereixem respecte independentment de la situació de vida.

    A través d’accions com saludar amb amabilitat, escoltar les seves històries i preocupacions, i oferir ajuda i suport, podem trencar amb aquest menyspreu i promoure una cultura d’inclusió i respecte mutu.

    Aquest canvi de mirada no només beneficia les persones sense llar, sinó que enriqueix també la nostra pròpia comunitat amb empatia i solidaritat.

    CANVIES DE MIRADA ?

    “La Resiliència Invisible: la iniciativa de les persones sense llar”

    Conte a benefici de l’Associació Centre Obert Heura Sense Llar

    Enmig dels carrers i els racons oblidats de les nostres ciutats, hi ha una realitat que sovint passa desapercebuda: les persones sense llar.  No es uns realitat invisible, ja que darrerament els mitjans de comunicació en parlen.  

    L’augment de persones sense llar al carrer s’ha convertit en una realitat quotidiana que ja no ens sorprèn com abans. Aquest fenomen, lamentable però present, ha estat naturalitzat fins al punt que moltes vegades ja no ens crida l’atenció. Tot i això, no hem de normalitzar la seva situació, sinó treballar per solucionar-la i garantir un futur més just per a tots.

    Les persones sense llar com a part del paisatge urbà

    En els últims mesos, hem presenciat un fenomen preocupant: la naturalització de la presència de persones sense llar al carrer. A mesura que aquesta realitat s’ha anat establint, sembla haver perdut la seva capacitat per impactar-nos com abans. És una trista ironia que allò que hauria de ser inacceptable s’estigui convertint en part del paisatge urbà.

    La normalització d’aquesta situació és fruit, en part, de la seva persistència i repetició constant. Cada dia, en els carrers de les nostres ciutats, veiem persones dormint a les voreres, demanant a les cantonades o buscant refugi en llocs improvisats. Aquesta repetició ha anat dessensibilitzant-nos progressivament, fins al punt que ja no ens crida tant l’atenció com abans.

    A més, la normalització de les persones sense llar també està vinculada a la manca d’accions concretes per part de la societat en general. La falta de respostes eficaces i duradores ha contribuït a la percepció que aquesta és una realitat immutable, destinada a ser acceptada com a part inherent del dia a dia.

    No obstant això, la naturalització de la presència de persones sense llar no hauria de ser motiu per a la resignació. Al contrari, hauria de ser un recordatori contundent de la nostra responsabilitat col·lectiva com a societat.

    Foto Plataformas Sociales Salesianas

    Resignació?  NO

    Cada persona que dorm al carrer representa un fracàs del sistema en garantir les necessitats bàsiques i la dignitat de tots els ciutadans.

    És essencial redefinir la manera com percebem i abordem aquesta realitat. En lloc de normalitzar-la, hem de continuar veient-la com una injustícia intolerable que demana accions immediates i sostenibles. Això implica implementar polítiques que abordin les causes estructurals de la falta de sostre, com l’accés a l’habitatge a preus assequibles i la millora dels serveis de salut mental i addiccions.

    A més, cal fomentar una cultura de solidaritat i empatia envers les persones sense llar.

    Això significa no ignorar-les o estigmatitzar-les, sinó tractar-les amb respecte i dignitat, reconeixent la seva humanitat i les seves necessitats i les seves potencialitats que van més enllà de l’assistencialisme

    La normalització de la presència de persones sense llar al carrer és un fenomen preocupant que ha de ser abordat amb urgència i determinació.

    No podem permetre que la seva situació es converteixi en part del de la geografia humana de la pobresa sense que ens mobilitzi a actuar.

    És hora de redefinir la nostra resposta a aquesta crisi i treballar col·lectivament per construir un futur en què tothom tingui un sostre i un lloc al qual puguin anomenar “llar”.

    COM FER-HO?  

    Des de la resiliència invisible i la iniciativa  de les persones sense llar

    Sovint,  les persones  que han perdut el sostre i, que en molts casos, semblen haver perdut l’esperança, tenen també llum, que es traspua d’una lluita constant que sovint no es veu, però que ressona profundament dins d’ells: la iniciativa.

    La vida sense llar no és només una història de privacions i dificultats, sinó també una història de supervivència i resiliència. Moltes persones sense llar són increïblement actives i tenen iniciatives sorprenents per enfrontar-se a les seves circumstàncies. Des de la col·laboració en comunitats locals, la iniciativa és la força vital que impulsa moltes d’aquestes persones cap endavant, des de la participació activa que  no només els dona un sentit de pertinença, sinó que també demostra la seva força i compromís amb el bé comú.

    Al Centre Obert heura venen usuaris que  acabem fent voluntariat  en la pròpia  entitat o en altres  entitats i son generadors de benestar en altres persones.

    Cal fer visible també,  reconèixer i valorar aquesta iniciativa que tenen algunes persones sense llar. No només ens recorda la seva humanitat i dignitat, sinó que també ens ofereix una lliçó important sobre la força de la voluntat humana enmig de les circumstàncies més difícils.

    En lloc de veure’ls només com a víctimes de les circumstàncies, hem de reconèixer-los com a individus amb capacitat per créixer, aprendre i prosperar, malgrat les adversitats.

    És hora de canviar la narrativa sobre les persones sense llar i reconèixer la seva iniciativa i resiliència.

    No només és un acte d’empatia i compassió, sinó també una oportunitat per aprendre de les seves experiències i inspirar-nos en la seva determinació.

    Com a societat, tenim la responsabilitat de donar suport i potenciar aquestes iniciatives, perquè tothom mereix una oportunitat de créixer i contribuir al món que compartim.