ENTREVISTA A J.: ELS TRÀMITS ADMINISTRATIUS.

J., com has viscut aquest temps de confinament, ?

—Doncs, ara t’ho explico. Jo cobro una pensió que diuen de pre-jubilació, d’uns 400€, des del gener de 2012, i cada any, al gener, haig d’anar a les oficines de l’INEM a fer la revisió per poder seguir-la cobrant. El cobrament es fa a partir de l’abril, retroactiu. Aquest any, com sempre, vam demanar des d’Heura cita prèvia a l’INEM, abans del coronavirus, i quan hi vaig anar em van dir que havia de tornar un altre dia, però no em van dir  per a què. Així que vaig fer el viatge per no res. Li vaig dir a l’educadora d’Heura el que feia al cas i em va demanar una altra cita, i me la van donar per al 12 de febrer. Arribo allà i em fan els papers, com sempre. I arriba l’abril, i no cobro…

I què vas fer?

—Doncs, mira, la mestressa del pis on tinc llogada una  habitació coneixia una senyora que treballava a l’INEM i li vam trucar, perquè a mi no m’agafaven el telèfon, era desesperant, no sabia què passava. I aquesta senyora em va dir que m’ho miraria, perquè jo no sabia si era culpa meva o què.  Primer em van dir que em faltava un paper de la declaració de renda, però jo els havia portat tots! I saps què havia passat? Resulta que quan em van dir el mes de gener que tornés el mes següent, perquè hi havia un problema, és perquè l’1 de gener m’havien donat de baixa de la pensió!

I et van dir què havia passat?

—Jo què sé! Que hi havia hagut un error. Una excusa de mal pagador! I aquest senyor que es va equivocar no anirà a l’atur, no, i jo què?¡ Que he passat uns mesos que no els hi desitjo ni al meu pitjor enemic, ja t’ho dic ben clar. I sort de la senyora que treballava a l’INEM perquè si no encara estaria igual.

Quan de temps vas estar sense cobrar?

—Març, abril i maig. Tres mesos! Aquest mes de juny m’han pagat  els tres mesos que em devien i el mes de juliol cobraré juny i juliol.

I tot això en ple confinament…

—Entre això i que vaig haver de fer la quarantena perquè havia estat en contacte amb una persona que havia tingut el coronavirus, no dormia, no menjava, preocupadíssim també per si agafava la malaltia, ja saps que estic delicat del cor i que porto bypass… Sort que aquí on estic és com si fóssim una família, perquè si no, hauria hagut d’anar a dormir al carrer.

I ara com estàs?

—Doncs mira, he pagat els deutes, perquè em van deixar diners, perquè no en tenia ni per comprar-me una aspirina, i ja et dic: sort que estava en aquesta casa, que si no… Ara ja estic més tranquil. Això és el que m’ha passat i t’ho explico a tu perquè ho expliquis; i quan ara al juliol faci els 65 anys i hagi d’arreglar els papers per a la pensió definitiva de jubilació, els faré una denúncia, i no sé què faran perquè ja saps que es tapen els uns als altres, però jo la penso fer…

#laveudHeura.