SOM LLAR

A Centre Heura considerem l’habitatge individual i estable com el punt de partida d’un procés de millora de la situació personal i social.

La cobertura de les necessitats bàsiques i essencials de la persona permet treballar aspectes més profunds que no tenen a veure amb la subsistència. De fet, no tenir llar és un factor d’inestabilitat que obstaculitza l’abordatge eficaç de la resta de problemes associats al sensellarisme.

Per això el nostre pis d’acollida esdevé com una nova forma d’abordar la problemàtica, un nou recurs amb una nova manera d’intervenir amb les persones que fa temps que viuen al carrer. 

Aquest model té com a objectiu prioritari allotjar a la persona en un habitatge estable (enfocament indivisible de drets humans), alhora que estableix uns principis bàsics per a l’abordatge global de les problemàtiques que els afecten:

  1. Decisió de la persona atesa (acords)
  2. Oferir serveis “normalitzats” que promoguin la recuperació en coordinació amb serveis i entitats socials i sanitàries de la ciutat i la col·laboració de voluntaris.
  3. Reducció de danys (minimitzant les conseqüències de viure al carrer)
  4. Integració a la comunitat-veïnat (no segregat per persones sense llar)

Pel que fa a la perspectiva de gènere sabem que les dones en situació de sensellarisme presenten característiques i dificultats afegides: 7 de cada 10 han patit al llarg de la vida processos de violència i al carrer, acaben sent més vulnerables, la majoria de dones tenen més dificultats per trobar espais segurs als serveis actuals. Per aquestes raons, SOM LLAR vol donar una atenció específica i reservarà un un període anual per a l’ús exclusiu de dones en situació de sensallarisme. 


Destinataris i participants

Criteris d’accés i de permanència

– Persones soles.

– Dones en situació de sensellarisme.

– Més de 3 mesos atesos a Heura amb totes les opcions de vivenda pública esgotades.

– Disposar d’ingressos econòmics o estar en disposició de tenir-ne, a criteri del/la treballador/a social.

– Amb trajectòria vida al carrer i/o en un habitatge inadequat.

– Que no tinguin problemes de salut mental i/o addiccions sense tractament.

– Autònoms en la realització de les activitats bàsiques de la vida diària.