Hem hagut de marxar

Aquest  meravellós llibre ens presenta les vivències de sis persones que han hagut de deixar els seus països per diverses raons. El SOLY, provinent del Senegal; l’HELENA, procedent de Bolívia; el SAID, originari de Síria; la RUTH, nascuda a El Salvador; i la MERIEM i l’OSSAMA, ambos del Marroc. Tots comparteixen la experiència de l’emigració, deixant enrere les seves vides anteriors i enfrontant-se a nous desafiaments en una terra desconeguda.

Hem hagut de marxar (deixar-ho tot  enrere)

A través d’aquestes històries personals, podem reflexionar sobre les experiències de moltes altres persones que es veuen obligades a abandonar els seus llars en cerca d’una vida més digna.  

Son testimonis que ens porten a conèixer com es viu

• des de la por i l’angoixa “si disparen ens maten, però seguim caminant amb el pes del fracàs”;
• com se sent una persona davant la injustícia de ser maltractada  acabant al calabós   amb plors i por a ser deportada;
• La incertesa  esclatant en esclatar la guerra sobre  el teu cap i en el llarg viatge   en pastera i al camp de refugiats tenint cura dels meus germans
• Estudiar per  fugir, deixar de veure el pare, sentir-te  que no ets ningú
• Us deixo la meva filla  aquí “el sentiment d’abandó, la vivència del rebuig , el voler-morir-me, des de la meva  vivència de persona  amb discapacitat
• Quan vius al límit de la pobresa.  El Miratge  de marxar en una pastera quan el mar es posa nerviós, quan ets menor i t’ho prenen tot

Mitjançant aquestes històries, el llibre ens mostra els obstacles i les dificultats que han hagut de superar en el seu camí cap a una vida millor. Exploren les raons que els van portar a marxar, els reptes trobats durant el viatge i com és la seva vida actual en un entorn estrany.

Els itineraris de l’esperança i solidaritat

Tot i les adversitats, aquestes narracions també destaquen l’esperança i la resiliència humanes, subratllant el paper crucial de la solidaritat i l’acollida en el seu procés d’integració. La realitat de les  entitats solidaries  que a partir de empatitzar amb les seves vivències i de  reconèixer la humanitat en els relats i les vides d’immigració i exili.

Hi ha entitats  que  han estat pilars fonamentals en l’acollida i integració d’aquestes persones emigrants que ens narren els seus relats.

A través del seu compromís amb la resiliència i l’acollida, aquestes entitats han proporcionat un suport vital que ha possibilitat el desenvolupament personal de cadascuna d’aquestes persones en un nou entorn.

Mitjançant projectes centrats en el creixement personal i professional dels immigrants, han donat les eines necessàries perquè puguin superar els reptes que es presenten en la seva nova vida. Des de la formació laboral fins a la orientació psicològica i social, les entitats han apostat per un enfocament integral que permeti als immigrants no només sobreviure, sinó prosperar en el seu nou entorn.

A més, la solidaritat constructiva demostrada han evitat que caiguin en la vulnerabilitat del sensellarisme.

Mitjançant programes d’habitatge, suport emocional i assistència social, les entitats han estat capaces de proporcionar un sostre segur i un entorn estable per a aquells que han deixat enrere els seus països d’origen.

En resum, la solidaritat i el suport incondicional de Open Arms, Fundació de l’Esperança, Caritas, Migra Studium, Cooperativa l’Olivera, Open Cultural Center, han fet possible  la transformació d’aquestes vides afavorint la seva resiliència i permetent-los construir un futur més prometedor en un nou país.