La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) ha actualitzat el seu Diccionari de la Llengua Espanyola (DLE) a la seva versió electrònica 23.7, incorporant termes contemporanis i rellevants. Entre les noves addicions hi ha “sensellarisme”, que fa referència a la situació d’una persona sense llar i mitjans de vida.
La inclusió de la paraula “sensellarisme” al Diccionari de la Llengua Espanyola de la Reial Acadèmia Espanyola té una importància destacable. Aquest terme, que descriu la situació dels qui no tenen una llar i, en general, de mitjans de vida, reflecteix un compromís social i cultural per part de la RAE en reconèixer i donar visibilitat a una realitat social crítica.
En incorporar termes que descriuen situacions socioeconòmiques complexes i rellevants, el DLE no només es manté al dia amb el llenguatge contemporani, sinó que també contribueix a la conscienciació i la comprensió d’importants problemes socials. Aquest reconeixement lingüístic és un pas crucial cap a la sensibilització i, eventualment, cap a la recerca de solucions per a aquestes realitats humanes desafiadores.
La paradoxa de la invisibilitat
Visibilitzar el problema del sensellarisme a partir de la seva inclusió en la DLE, és un fet important , cabdal y de gran repercusió en el dia a dia de les persones que dormen o viuen al ras. Posar nom dona forma, defineix i dona significat a una realitat, alhora que permet treballar el sentit a les entitats que ens hi dediquem, CENTRE OBERT HEURA SENSE LLAR treballa, a diari per la visibilitat, sensibilització i encara més important, per els drets i la vida digna d’aquestes persones, Donar nom, fa que siguís visible en el si de la comunitat i per tant permet , des de la paraula reconeixer una problemàtica que té nom
Però, la paradoxa ens truca a la porta. De fet és una vergonya social que la DLE hagi de reconèixer i addicionar paraules com sensellarisme. Aquest fet respón a una realitat que ja és va naturalitzant dins de la societat, com una situació que algunes persones viuen, pero que no ens ha de deixar de colpir. De fet una pena que aquesta paraula, sigui real, viscuda i quotidiana en la nostra societat, que sovint culpabilitza i genera prejudicis en aquest àmbit, De fet hauria estat millor que la societat no necessites cap paraula per nomenar el problema de les persones sensellar, Huaria estat millor donar resposta als drets humans personals, Almenys fem evident que la societat encara té molt camí per recorrer davant de qui viu i dorm al carrer.
No hem de donar l’esquena a les persones sense llar
Josep Maria Sellarés i Quico Manyós