OBJECTIU  ERRADICAR EL SENSELLARISME

NINGÚ DORMINT AL CARRER

Un informe de la Federació Europea de Organitzacions Nacionals que treballen amb persones sense llar FEANTSA destaca que hi ha almenys 895.000 persones sense llar a Europa el 2023, tot i que la xifra podria ser més gran per la manca d’una metodologia homogeneïtzada de recollida de dades.

L’objectiu de la Unió Europea és eliminar el sensellarisme per a l’any 2030, i per aconseguir-ho s’han posat en marxa iniciatives com la Plataforma Europea per Combatre el sensellarisme  i el programa Housing First, implementat amb èxit en països com Finlàndia, Dinamarca i Àustria, que ha portat a una reducció de la població sense llar, segons FEANTSA.

Plataforma europea per combatre el sensellarisme

A la  conferència a Lisboa el 21 de juny, es va llançar la Plataforma europea per combatre el sensellarisme, a través d’una Declaració signada per altes autoritats dels països membres de la Unió Europea i organitzacions actives en el sector, com la Federació Europea d’Organitzacions Nacionals que treballen amb persones sense llar (FEANTSA).

Aquesta plataforma té com a objectiu promoure el debat, facilitar l’aprenentatge mutu, augmentar el coneixement i millorar els sistemes de monitoratge, així com reforçar la cooperació entre tots els actors involucrats amb l’objectiu d’eliminar aquest fenomen abans de l’any 2030.

Destaca cinc principis fonamentals de la Declaració de Lisboa que reflecteixen una presa de posició decidida per part dels signants, incloent el compromís de donar resposta al Parlament Europeu i avançar en la implementació

PRINCIPIS

Ningú dormirà a la intempèrie per falta d’allotjament d’emergència accessible, segur i adequat;

Ningú viurà en un allotjament d’emergència o de transició més temps del necessari per aconseguir una solució d’habitatge permanent;

Ningú serà donat d’alta de cap institució sense una oferta d’habitatge adequada;

Els desallotjaments s’han d’evitar sempre que sigui possible i ningú serà desallotjat sense assistència per a una solució d’habitatge adequada;

Ningú serà discriminat per la seva condició de sense sostre.

El programa Housing First

El programa Housing First considera la vivenda com un dret humà i el sensellarisme com una condició determinada per diverses causes, incloent la manca d’habitatge. En aquest model, l’acompanyament dels serveis a la persona sense sostre està destinat a la reintegració en la comunitat, més que al tractament de les persones.

Amb aquestes  mesures es pretén abordar  els  Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 20230

Fi de la pobresa : Aquest ODS té com a objectiu acabar amb la pobresa en totes les seves formes i assegurar una vida digna per a tothom. L’abordatge del sensellarisme està directament relacionat amb aquest objectiu, ja que les persones sense llar són una de les poblacions més vulnerables i exposades a la pobresa extrema.

Educació de qualitat  Aquest ODS pretén garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a tots. La inclusió de persones sense sostre en el sistema educatiu i l’accés a programes educatius adequats és fonamental per a la seva integració social i la seva recuperació.

La Reducció de las desigualtats: Aquest ODS busca reduir les desigualtats dins i entre els països. L’enfocament cap al sensellarisme és una forma de combatre aquesta desigualtat, ja que busca garantir que totes les persones tinguin accés a habitatges segurs i dignes, així com a serveis i suports socials que els ajudin a sortir de la situació de vulnerabilitat.

La Plataforma europea per combatre el sensellarisme contribueix directament a l’ODS de Reducció de les desigualtats, ja que té com a objectiu eliminar el fenomen del sense sostre, una manifestació extrema de desigualtat social. També en proporcionar un habitatge digne i l’acompanyament integral a les persones sense sostre està alineat amb l’ODS de Fi de la pobresa, ja que té com a objectiu millorar les condicions de vida de les persones més desfavorides i vulnerables.

Ara falta  que com a societat canviem la mirada i que tinguem el compromís per  donar-hi resposta  amb finançament  i projectes  integradors

SOM-HI

Centre Heura som una associació sense ànim de lucre. Pots fer la teva aportació puntual o periòdica al número de compte de Centre Heura: 

ES78  2100  3064  3622  0023  7605

*Com que som una Entitat Declarada d’Utilitat Pública, al fer un donatiu tindràs una deducció fiscal del 80% pels primers 150€, a partir d’aquesta quantitat la deducció és del 35% si es la primera vegada de la donació o bé del 40% si la donació es fa regularment.

Si vols més informació: Informa’t!  (tresoreria@centreheura.org)

CANVIAR LA MIRADA

Enguany Centre Obert Heura Gracia fa 25 anys que estem al costat de les persones sense llar, recolzant, acompanyant i humanitzant aquesta realitat tan complexa i plena de vulnerabilitat com és la de dormir i viure al ras.

Malauradament 25 anys Després de començar a lluitar, aquest segueix sent un problema que persisteix en la nostra societat. Ens hagués agradat més haver de desaparèixer com a entitat, però, és una realitat que, en comptes d’erradicar-se, cada vegada s’agreuja més i més

Ja fa alguns anys la Laia de Ahumada, una de les fundadores i persones motor de l’Associació ens va regalar aquestes paraules tan ben escrites i que ens fan pensar i ens mouen a

CANVIAR LA MIRADA

Les persones que viuen i dormen al carrer ens fan por.

Passem pel seu costat amb pas apressat, sense mirar-les.

No sabem si hem somriure, compadir, o donar una almoina; i davant de tants dubtes optem per passar de llarg, amb la mirada perduda i, a força de no voler-les veure,

no les veiem.

Les persones sense llar ens qüestionen, ens inquieten i ens fan basarda perquè no sabem com reaccionaran; perquè temem que ens deixin anar un estirabot o ves saber què.

Aquestes persones senten damunt seu el menyspreu de les

NO MIRADES


Molt sovint em pregunten com actuar, què fer.

Jo sempre dic el mateix: Mira’l! Mira-la!


Tan fàcil i tan difícil alhora, perquè mirar és un art amorós i, quan t’inicies en la seva pràctica, descobreixes dins teu tot tipus de mirades insospitades:

de prepotència, de compassió, de rancúnia, de menyspreu…

I més d’una vegada m’he trobat abaixant els
ulls, avergonyida de no saber mirar.


La persona que viu al carrer, no mira per por de ser mirada.

Camina amb el cap cot per fer-se invisible als ulls dels altres,per estalviar-se el menyspreu d’una ullada.

Reconèixer-la, anomenar-la, saludar-la, mirar-la, la dignifica.

Passar de llarg, ignorar-la, menysprear-la, la denigra. Una mirada pot dir-te com ets d’important per a mi i trencar una soledat. Una mirada pot engrandir o anorrear.

Laia de Ahumada

El menyspreu de no mirar a les persones sense llar és una forma d’exclusió social que sovint passa desapercebuda. No dirigir la mirada pot fer que les persones sense llar se sentin invisibles i menystingudes, com si no fossin considerades part de la comunitat. Això agreuja els sentiments d’aïllament i marginació que ja experimenten.

Que jo canviï aquesta actitud implica que vull reconèixer la humanitat i la dignitat de totes les persones, independentment de la seva situació.

Una simple mirada de reconeixement pot fer una diferència enorme, mostrant que ens importa la seva presència i que els considerem iguals.

És important recordar que totes les persones mereixem respecte independentment de la situació de vida.

A través d’accions com saludar amb amabilitat, escoltar les seves històries i preocupacions, i oferir ajuda i suport, podem trencar amb aquest menyspreu i promoure una cultura d’inclusió i respecte mutu.

Aquest canvi de mirada no només beneficia les persones sense llar, sinó que enriqueix també la nostra pròpia comunitat amb empatia i solidaritat.

CANVIES DE MIRADA ?

“La Resiliència Invisible: la iniciativa de les persones sense llar”

Conte a benefici de l’Associació Centre Obert Heura Sense Llar

Enmig dels carrers i els racons oblidats de les nostres ciutats, hi ha una realitat que sovint passa desapercebuda: les persones sense llar.  No es uns realitat invisible, ja que darrerament els mitjans de comunicació en parlen.  

L’augment de persones sense llar al carrer s’ha convertit en una realitat quotidiana que ja no ens sorprèn com abans. Aquest fenomen, lamentable però present, ha estat naturalitzat fins al punt que moltes vegades ja no ens crida l’atenció. Tot i això, no hem de normalitzar la seva situació, sinó treballar per solucionar-la i garantir un futur més just per a tots.

Les persones sense llar com a part del paisatge urbà

En els últims mesos, hem presenciat un fenomen preocupant: la naturalització de la presència de persones sense llar al carrer. A mesura que aquesta realitat s’ha anat establint, sembla haver perdut la seva capacitat per impactar-nos com abans. És una trista ironia que allò que hauria de ser inacceptable s’estigui convertint en part del paisatge urbà.

La normalització d’aquesta situació és fruit, en part, de la seva persistència i repetició constant. Cada dia, en els carrers de les nostres ciutats, veiem persones dormint a les voreres, demanant a les cantonades o buscant refugi en llocs improvisats. Aquesta repetició ha anat dessensibilitzant-nos progressivament, fins al punt que ja no ens crida tant l’atenció com abans.

A més, la normalització de les persones sense llar també està vinculada a la manca d’accions concretes per part de la societat en general. La falta de respostes eficaces i duradores ha contribuït a la percepció que aquesta és una realitat immutable, destinada a ser acceptada com a part inherent del dia a dia.

No obstant això, la naturalització de la presència de persones sense llar no hauria de ser motiu per a la resignació. Al contrari, hauria de ser un recordatori contundent de la nostra responsabilitat col·lectiva com a societat.

Foto Plataformas Sociales Salesianas

Resignació?  NO

Cada persona que dorm al carrer representa un fracàs del sistema en garantir les necessitats bàsiques i la dignitat de tots els ciutadans.

És essencial redefinir la manera com percebem i abordem aquesta realitat. En lloc de normalitzar-la, hem de continuar veient-la com una injustícia intolerable que demana accions immediates i sostenibles. Això implica implementar polítiques que abordin les causes estructurals de la falta de sostre, com l’accés a l’habitatge a preus assequibles i la millora dels serveis de salut mental i addiccions.

A més, cal fomentar una cultura de solidaritat i empatia envers les persones sense llar.

Això significa no ignorar-les o estigmatitzar-les, sinó tractar-les amb respecte i dignitat, reconeixent la seva humanitat i les seves necessitats i les seves potencialitats que van més enllà de l’assistencialisme

La normalització de la presència de persones sense llar al carrer és un fenomen preocupant que ha de ser abordat amb urgència i determinació.

No podem permetre que la seva situació es converteixi en part del de la geografia humana de la pobresa sense que ens mobilitzi a actuar.

És hora de redefinir la nostra resposta a aquesta crisi i treballar col·lectivament per construir un futur en què tothom tingui un sostre i un lloc al qual puguin anomenar “llar”.

COM FER-HO?  

Des de la resiliència invisible i la iniciativa  de les persones sense llar

Sovint,  les persones  que han perdut el sostre i, que en molts casos, semblen haver perdut l’esperança, tenen també llum, que es traspua d’una lluita constant que sovint no es veu, però que ressona profundament dins d’ells: la iniciativa.

La vida sense llar no és només una història de privacions i dificultats, sinó també una història de supervivència i resiliència. Moltes persones sense llar són increïblement actives i tenen iniciatives sorprenents per enfrontar-se a les seves circumstàncies. Des de la col·laboració en comunitats locals, la iniciativa és la força vital que impulsa moltes d’aquestes persones cap endavant, des de la participació activa que  no només els dona un sentit de pertinença, sinó que també demostra la seva força i compromís amb el bé comú.

Al Centre Obert heura venen usuaris que  acabem fent voluntariat  en la pròpia  entitat o en altres  entitats i son generadors de benestar en altres persones.

Cal fer visible també,  reconèixer i valorar aquesta iniciativa que tenen algunes persones sense llar. No només ens recorda la seva humanitat i dignitat, sinó que també ens ofereix una lliçó important sobre la força de la voluntat humana enmig de les circumstàncies més difícils.

En lloc de veure’ls només com a víctimes de les circumstàncies, hem de reconèixer-los com a individus amb capacitat per créixer, aprendre i prosperar, malgrat les adversitats.

És hora de canviar la narrativa sobre les persones sense llar i reconèixer la seva iniciativa i resiliència.

No només és un acte d’empatia i compassió, sinó també una oportunitat per aprendre de les seves experiències i inspirar-nos en la seva determinació.

Com a societat, tenim la responsabilitat de donar suport i potenciar aquestes iniciatives, perquè tothom mereix una oportunitat de créixer i contribuir al món que compartim.

DORMIR AL CARRER. INDIFERENCIA?

Imatge Campanya Beteve

Fins ara, mai abans hi havia hagut tantes persones vivint al carrer a Barcelona.

Segons el recent recompte anual de la Fundació Arrels, el nombre de persones sense llar ha augmentat de manera preocupant, arribant a un mínim de 1.384 persones, un 8% de les quals són dones. Aquesta xifra representa un augment del 12% respecte a l’any anterior i un alarmant 56% comparat amb el 2015 que no arribaven a 900 persones

És inquietant que aquest recompte hagi estat realitzat en plena època hivernal i no inclogui les 75 persones que dormien al Centre d’Allotjament d’Emergència (CAU), activat pel govern municipal durant els mesos més freds.

El recompte ens fa sospitar que la xifra real pot ser més elevada, ja que alguns voluntaris van identificar llocs buits on podrien refugiar-se més persones. Que possiblement haurien anat al CAU o a d’altres llocs més arrecerats.

No es  sorprenent que hagi augmentat  la xifra  degut a la manca de solucions més efectives per part de les administracions. Aquesta realitat potser és la causa principal.

Entitats  d’aquest sector, com el centre Obert Heura Gràcia, precisem de més recursos per atendre les necessitats d’aquest col·lectiu divers i així com el suport a les nostres  entitats és  crucial per evitar una situació encara més dramàtica.

El problema de la manca d’habitatge es fa evident en tots els districtes de la ciutat, amb Ciutat Vella i l’Eixample liderant les xifres. Sorprenentment, el nombre de persones sense llar en els districtes perifèrics ha augmentat de manera significativa, com a Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Sant Andreu.

Als Barris de Gràcia i Sant Gervasi  districtes allunyats del centre on principalment desenvolupem la nostra tasca, els voluntaris d’Arrels van detectar un augment important de casos (Sarrià-Sant Gervasi s’han doblat (78 aquest any respecte a les 34 persones detectades al recompte anterior del juny del 2022, i a Gràcia  quasi s’han duplicat  (57 aquest any  respecte als 32 del darrer recompte)

Tot i que la ciutat disposa de 3.000 places municipals per a persones sense llar i destina un pressupost de 43 milions d’euros per a la cura de la pobresa extrema, no n’hi ha prou.

En conclusió, aquest augment alarmant de persones sense llar a Barcelona ressalta la necessitat imperiosa de solucions més efectives i recursos adequats per abordar aquesta crisi.

Les xifres indiquen clarament que les mesures actuals no són suficients i que es requereix una acció immediata per proporcionar habitatge, suport i oportunitats per a aquest col·lectiu vulnerabilitzat.

Tot i així, les entitats no ens aturem i seguim prop de les persones que  viuen i dormen al ras.

I TU  QUE HI POTS FER

  1. Pots fer una donació a Organitzacions que aborden el sensellarisme: Contribuir amb donacions monetàries o materials a organitzacions que treballem directament amb persones sense llar és una manera directa d’ajudar.
  2. Pots  fer voluntariat en Centres en els que atenem persones sense llar: Com a voluntari en per a persones sense llar per proporcionar suport, serveis bàsics i una presència solidària.
  3. Pots difondre la problemàtica compartint informació i històries a les xarxes socials per conscienciar l’opinió pública.
  4. Proporcionar Higiene Personal: recull material i ens el pots fer arribar: articles d’higiene personal com a sabó, xampú, i raspalls de dents per millorar les condicions de vida diàries.
  5. Pots oferir serveis Professionals: Professionals com metges, psicòlegs, i advocats poden oferir serveis a persones sense llar a través de clíniques o programes especialitzats.
  6. Organitzar Campanyes de Roba: Recull roba i organitza campanyes per aportar roba d’abric, sabates i altres articles essencials per fer front a les inclemències del temps, així com calces , calçotets, mitjons, roba interior en general, tovalloles

Cal fomentar la Solidaritat Comunitària: Al Centre Obert heura Gràcia  esmerçarem  esforços aquest any a estimular la solidaritat a nivell comunitari organitzant xerrades, tallers i esdeveniments per involucrar la comunitat en la cerca de solucions locals i de proximitat

COMPTEM AMB TU

El ‘sensellarisme’ entra al diccionari de la RAE

La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) ha actualitzat el seu Diccionari de la Llengua Espanyola (DLE) a la seva versió electrònica 23.7, incorporant termes contemporanis i rellevants. Entre les noves addicions hi ha “sensellarisme”, que fa referència a la situació d’una persona sense llar i mitjans de vida.

La inclusió de la paraula “sensellarisme” al Diccionari de la Llengua Espanyola de la Reial Acadèmia Espanyola té una importància destacable. Aquest terme, que descriu la situació dels qui no tenen una llar i, en general, de mitjans de vida, reflecteix un compromís social i cultural per part de la RAE en reconèixer i donar visibilitat a una realitat social crítica.

En incorporar termes que descriuen situacions socioeconòmiques complexes i rellevants, el DLE no només es manté al dia amb el llenguatge contemporani, sinó que també contribueix a la conscienciació i la comprensió d’importants problemes socials. Aquest reconeixement lingüístic és un pas crucial cap a la sensibilització i, eventualment, cap a la recerca de solucions per a aquestes realitats humanes desafiadores.

La paradoxa de la invisibilitat

Visibilitzar el problema del sensellarisme a partir de la seva inclusió en la DLE, és un fet important , cabdal y de gran repercusió en el dia a dia de les persones que dormen o viuen al ras. Posar nom dona forma, defineix i dona significat a una realitat, alhora que permet treballar el sentit a les entitats que ens hi dediquem, CENTRE OBERT HEURA SENSE LLAR treballa, a diari per la visibilitat, sensibilització i encara més important, per els drets i la vida digna d’aquestes persones, Donar nom, fa que siguís visible en el si de la comunitat i per tant permet , des de la paraula reconeixer una problemàtica que té nom

Però, la paradoxa ens truca a la porta. De fet és una vergonya social que la DLE hagi de reconèixer i addicionar paraules com sensellarisme. Aquest fet respón a una realitat que ja és va naturalitzant dins de la societat, com una situació que algunes persones viuen, pero que no ens ha de deixar de colpir. De fet una pena que aquesta paraula, sigui real, viscuda i quotidiana en la nostra societat, que sovint culpabilitza i genera prejudicis en aquest àmbit, De fet hauria estat millor que la societat no necessites cap paraula per nomenar el problema de les persones sensellar, Huaria estat millor donar resposta als drets humans personals, Almenys fem evident que la societat encara té molt camí per recorrer davant de qui viu i dorm al carrer.

No hem de donar l’esquena a les persones sense llar

Josep Maria Sellarés i Quico Manyós

Dia internacional contra de lluita contra el sensellarisme. Què hi puc fer jo?

¿Què hi puc fer jo?

Des de Heura et fem propostes que pots dur a terme per activar-te  en aquest dia i contribuir a  dignificar la situació de les persones en situació de sense llar.

  1. Campanyes de sensibilització: Organitza campanyes de sensibilització a la teva comunitat i xarxa social de proximitat  per informar les persones sobre les dificultats que afronten les persones sense llar i promoure l’empatia.
  2. Voluntariat: Ofereix el teu temps com a voluntari en organitzacions locals que treballem amb persones sense llar. Pots ajudar en refugis, menjadors socials o programes d’assistència, dutxes, activitats . A Heura  necessitem voluntaris per tasques  d’escolta a la persona.
  3. Recopilació de recursos: Organitza campanyes per recopilar roba, aliments, productes d’higiene i mantes, i distribueix-los a les persones sense llar o a les organitzacions que els necessitin.
  4. Esdeveniments de recaptació de fons: Col·labora amb Heura en l’organització d’esdeveniments benèfics com subhastes, concerts, o curses solidàries per recaptar fons i destinar-los a programes de suport per a les persones sense llar.
  5. Xerrades i tallers: Organitza xerrades i tallers a la teva comunitat per abordar temes relacionats amb el sensellarisme, com les causes subjacents, les solucions i com les persones poden ajudar.
  6. Dona suport a organitzacions: Dona diners o béns a organitzacions locals que treballem en l’acompanyament a persones sense llar. Fins i tot una petita contribució pot marcar la diferència.
  7. Sensibilitza a les xarxes socials: Utilitza els teus perfils a les xarxes socials per compartir informació sobre el sensellarisme, històries de persones sense llar i recursos útils.
  8. Suport polític: Informa’t sobre les polítiques locals i nacionals relacionades amb el sensellarisme i dona suport als líders i legisladors que defensen solucions efectives. Participa en accions d’incidència política.
  9. Escolta les persones sense llar: Ofereix el teu temps per escoltar les històries i experiències de les persones sense llar. L’acte d’escoltar pot ajudar a comprendre millor les seves necessitats i reptes.
  10. Promoció a llarg termini: No et limitis al Dia Internacional de les Persones Sense Llar. Treballa durant tot l’any per donar suport a les persones sense llar i advocar per un canvi sostenible en les polítiques i la societat.

Cada petita acció contribueix a crear consciència i generar un impacte positiu en la lluita contra el sensellarisme. La solidaritat i l’acció són fonamentals per abordar aquest problema de manera efectiva.

Només així podem construir la DIGNITAT

Si ens vols conèixer , colaborar o fer una donació entra, fes-nos una visita, a Centre Heura – VULL COL·LABORAR

INVOLUCRA’T o envia’ns un correu a info@centreheura.org

Dia internacional de la lluita contra el sensellarisme. Quines mesures es prenen a nivell Europeu?, d’Europa al barri de Gràcia

Quines mesures es prenen a nivell europeu?

El sensellarisme és un problema social complex amb diverses causes i conseqüències, que van més enllà de la manca d’un habitatge i implica realitats de gran vulnerabilitat, pobresa, exclusió i marginalitat. L’objectiu és proporcionar a les persones sense llar l’accés a habitatges de qualitat i serveis adequats per promoure la seva inclusió social i millorar les seves condicions de vida.

Les mesures que s’estan prenent per abordar aquest problema des de la Unió Europea es manifesten en diferents resolucions, i en la creació del Pilar Europeu dels Drets Socialsi la Plataforma Europea per a Combatre el Sensellarisme.

S’ofereixen dades concretes sobre la situació del sensellarisme a l’Estat espanyol en 2022: en relació amb les pernoctacions en diferents tipus d’espais, com el carrer, espais públics, espais de convivència, pisos ocupats, pisos facilitats per altres entitats i espais col·lectius. Es proporciona informació sobre l’estat laboral de les persones sense llar. S’analitza l’aspecte econòmic, incloent les principals fonts d’ingressos. Es parla de la situació de salut i salut mental. Es mencionen els objectius de l’Estratègia Nacional Integral per a Persones sense Llar, que inclouen la prevenció del sensellarisme, la sensibilització de la societat, la garantia de la seguretat de vida, la restauració del projecte de vida i el reforçament del sistema públic d’atenció a les persones sense llar. S’insisteix en la importància de l’aplicació del mètode “Habitatge primer,” que es basa en proporcionar habitatges d’alta qualitat com a primera prioritat per a les persones sense llar. Es subratlla que el sensellarisme inclou diverses situacions, incloent les persones que dormen al carrer, les que utilitzen recursos públics i privats, les que viuen en assentaments informals i altres situacions precàries.

Aquesta informació posa de manifest la complexitat del sensellarisme i la necessitat de polítiques i estratègies integrades per abordar aquesta qüestió a Europa i més enllà.

Quina és la situació al barri de Gràcia, a Barcelona?

La situació del sensellarisme al barri de Gràcia a Barcelona, l’any 2021, va mostrar que hi havia 34 persones dormint al carrer. A més, s’observa un augment en aquest nombre, situant-se actualment entre 40 i 42 persones.

Cal tenir en compte que el sensellarisme no es limita únicament a les persones que dormen al carrer. A més de les persones que no tenen un lloc d’allotjament fix, hi ha altres situacions que entren dins de la categoria de sensellarisme. Segons dades de la XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar), 2.808 persones dormien en recursos públics i privats de la ciutat. D’aquestes, 1.106 places eren privades, i les 1.702 restants eren públiques o concertades.

A més, segons dades municipals, 865 persones, tant adultes com menors d’edat, vivien en assentaments informals i locals amb dinàmica d’assentament.

A més, s’assenyala que la situació s’ha vist agreujada per la crisi actual, i es resta a l’espera dels resultats del darrer cens per comprendre millor l’evolució del sensellarisme a la zona.

Si ens vols conèixer , colaborar o fer una donació entra, fes-nos una visita, a Centre Heura – VULL COL·LABORAR

INVOLUCRA’T o envia’ns un correu a info@centreheura.org

Dia internacional del sensellarisme . Què fem al centre Obert Heura Gràcia?

Obrim finestres a portes tancades

El Dia  24 és  el dia Internacional de la lluita  contra el sensellarisme. Parlar d’aquest problema invisible de les Persones Sense Llar és una oportunitat per conscienciar i advocar per un canvi en la situació de les persones que  ho pateixen.

¿Què fem al Centre Obert Heura?

El Centre Obert Heura va obrir les seves portes l’any 1999, amb la intenció de ser una casa comuna i compartida per acollir, dignificar i acompanyar les persones en situació de sense llar. Després de vint-i-quatre anys podem dir que aquell primer somni, d’un grapat de voluntaris del barri de Gràcia, s’ha fet realitat en cada una de les persones acollides, en cada un dels serveis, en les atencions, els seguiments, les estimacions, els vincles. Perquè des del primer dia vam descobrir que la gent sense llar no es mor ni de gana ni de fred, sinó de soledat, i amb totes les nostres forces hem intentat omplir aquesta mancança, i així seguirem fins que no hi hagi cap persona en aquesta situació.

El que desitgem és que totes les persones tinguin una vida digna, i que les entitats i institucions esmercin bona part dels seus esforços, per tal d’aconseguir-ho, i que tots els ciutadans siguin capaços d’obrir les mans a tots aquells  que són diferents, únicament perquè estan en una situació d’extrema fragilitat.

I mentre aquest desig no es fa realitat, tot l’equip del Centre Obert Heura  seguirem acollint, escoltant i acompanyant totes i cada una de les persones venen cada tarda al nostre centre.  

¿Què és el sensellarisme?

El sensellarisme, terme que engloba les  persones en situació de sense llar,  és una problemàtica en la qual es troben les persones que no tenen un habitatge digne o estable on viure. Aquesta problemàtica no es limita només a les persones que viuen al carrer, sinó que també inclou altres situacions precàries d’habitatge, com viure en albergs temporals, refugis per a dones, allotjaments temporals per a persones migrants o sol·licitants d’asil, o fins i tot viure en institucions residencials com presons, centres de salut mental, centres de menors, hospitals psiquiàtrics, etc., amb un termini definit de sortida. També pot abordar situacions d’habitatge insegur, com viure en un habitatge sense títol legal o sota amenaces de desnonament o violència familiar.

(Categorització ETHOS [European Typology on Homelessness and Housing Exclusion] feta per FEANTSA [Federació Europea d’Associacions Nacionals que treballen amb Persones Sense Llar] per classificar el sensellarisme).

No hem de donar l’esquena a les persones sense llar

Si ens vols conèixer , colaborar o fer una donació entra, fes-nos una visita, a Centre Heura – VULL COL·LABORAR

INVOLUCRA’T o envia’ns un correu a info@centreheura.org